AQUÍ ENS VEUREU A TOTS JUNTS. ELS DIMONIS DE L'ÀTIC ATAQUEN!!!
dimecres, 12 de desembre del 2007
divendres, 30 de novembre del 2007
L'ANIMAL DRET.
-El següent- Va cridar el veterinari Martí Sala.
Va sortir una dona amb un gat i se'n va anar. A la sala d'espera hi havia una senyora amb un ocell tropical, un home amb un gos, una dona amb un ànec, un nen amb un cargol i un ratolí i un pagès amb un conill. Va entrar el senyor amb el gos, que tenia la pota embenada. Al cap de cinc minuts va entrar un noi borratxo fent animalades sense cap animal. Van anar entrant les persones fins que van quedar el nen i el noi.
-Joan, quin animal portes?- Va dir el nen.
-Jo?- Va respondre- Que no el veus?
-Dons no...- Va respondre en Miquel. (Que és com es diu.)
-El següent!- Va cridar el veterinari.
En Miquel va entrar amb el cargol i el ratolí. En Joan es va quedar sol. Al cap d'una estona, en Miquel va sortir i li va dir adéu a en Joan, després el veterinari va dir el seu famós:El següent!
En Joan va entrar al despatx i en Martí Sala va preguntar:
- Què passa amb l'animal?
-Que tinc ressaca. I vull que em receptis algun medicament.- Va dir en Joan.
-Si és per tu, ves al metge!- Va dir en Martí Sala ben enfadat.
-Peró si jo sóc un animal!- Va dir en Joan.- Sempre faig el tonto!
-Ves-te'n d'aquí immediatament!- Va cridar en Martí.
Va sortir corrents i es va trobar en Miquel.
-Què, com t'ha anat?
-Fatal! M'ha fet fora de la clínica, no ha vist l'animal que porto a dins.
Laia Verdura
Va sortir una dona amb un gat i se'n va anar. A la sala d'espera hi havia una senyora amb un ocell tropical, un home amb un gos, una dona amb un ànec, un nen amb un cargol i un ratolí i un pagès amb un conill. Va entrar el senyor amb el gos, que tenia la pota embenada. Al cap de cinc minuts va entrar un noi borratxo fent animalades sense cap animal. Van anar entrant les persones fins que van quedar el nen i el noi.
-Joan, quin animal portes?- Va dir el nen.
-Jo?- Va respondre- Que no el veus?
-Dons no...- Va respondre en Miquel. (Que és com es diu.)
-El següent!- Va cridar el veterinari.
En Miquel va entrar amb el cargol i el ratolí. En Joan es va quedar sol. Al cap d'una estona, en Miquel va sortir i li va dir adéu a en Joan, després el veterinari va dir el seu famós:El següent!
En Joan va entrar al despatx i en Martí Sala va preguntar:
- Què passa amb l'animal?
-Que tinc ressaca. I vull que em receptis algun medicament.- Va dir en Joan.
-Si és per tu, ves al metge!- Va dir en Martí Sala ben enfadat.
-Peró si jo sóc un animal!- Va dir en Joan.- Sempre faig el tonto!
-Ves-te'n d'aquí immediatament!- Va cridar en Martí.
Va sortir corrents i es va trobar en Miquel.
-Què, com t'ha anat?
-Fatal! M'ha fet fora de la clínica, no ha vist l'animal que porto a dins.
Laia Verdura
EL NEN DEL CARGOL
Hi havia una vegada un nen que es deia Ben. En Ben era bon nen i un dia va portar un animal al veterinari: un cargol. Quan hi va arribar hi havia molta gent. Ell era l'ultim i hi havia 4 persones davant seu. El primer era un home que hi portava un conill, el segon era una dona que hi portava un ànec, el tercer era un home que hi portava un gos i la quarta una dona amb un ocell. El veterinari que és deia Martí Sala no obria la porta. Per allà al terra hi havia un ratolí gris. En Ben portava el cargol perquè tenia la closca trencada. Les persones que estaven assentats pensaven que aquell nen no hi tocava. Quan el veterinari va obrir la porta el nen va entrar de cop i la gent que s'estava assentat pensava: "que mal educat, ell era l'ultim". El nen que ja era dins li va dir al veterinari que tanqués la porta, i el veterinari la va tencar. El veterinari va mirar el cargol i la li va dir que no es podia curar, que es moriria. El nen va sortir plorant i els hi va dir que el veterinari no sabia fer de veterinari. Les persones se'l van creure i van marxar. El veterinari va sortir i va veure que hi havia una persona, la dona de l'ànec. La dona de l'anec va entrar i va tencar la porta.
-Perdoni senyora però el seu ànec morirà.-va dir el veterinari.
-Perdoni Martí però està equivocat el meu ànec no es morira, perquè abans de venir aquí he anat a un altre veterinari professional i m'ha dit que es recuperaria.- va dir la senyora de l'ànec, i va marxar.
L'home va tencar la clinica per sempre, perquè li van fer tencar els policies.
-Perdoni senyora però el seu ànec morirà.-va dir el veterinari.
-Perdoni Martí però està equivocat el meu ànec no es morira, perquè abans de venir aquí he anat a un altre veterinari professional i m'ha dit que es recuperaria.- va dir la senyora de l'ànec, i va marxar.
L'home va tencar la clinica per sempre, perquè li van fer tencar els policies.
Maria Vial
dimecres, 28 de novembre del 2007
MEDI NATURAL: DESCOBERTA DE L'ENTORN. ACTIVITAT GUIADA PER ROCAMARE I REALITZADA PEL ALUMNES DE CM I CS
PRIMERA SESSIÓ
El dilluns 19 de novembre a la tarda, va venir un noi, en Quim, que era el nostre monitor de Rocamare. Primer ens vam presentar i després ens va ensenyar unes fotos mentre ens anava
explicant què significaven . Després va treure una maleta, que a dintre hi havia uns potets
petits i a dintre hi havien excrements , trossos d'aliments rossegats i una pota d'òliba.I després
vam marxar a casa fins l'endemà.
SEGONA SESSIÓ
El segon dia vam fer unes activitats amb un fil. Es tractava de dir els arbres, els arbustos i les herbes. A la tarda vam haver de fer uns petits murals sobre animals per grups.
TERCERA SESSIÓ
Vam anar a fer un joc de buscar egagròpiles, caus, excrements, etc. i dir el que en sabíem. Vam estar dues hores fent aquest joc i després vam parar un quartet per esmorzar, i després vam continuar el joc. En acabar vam agafar les motxilles i vam tornar a l'escola per presentar els nostres murals d'animals.
dimarts, 27 de novembre del 2007
SÓC LA NADINE
Hola, em dic Nadine i tinc nou anys, estic de vegades a la lluna a la classe, i no m'agrada gens fer els deures. Tinc dos germans i una germana, visc a Maçanet de Cabrenys, m'agrada molt dibuixar
i vaig néixer el set de maig, sóc alemanya i visc al Grau. Tinc allà 1 gat i 16 cabres; al pis 3 hàmsters, 2 ocells i 7 conills. Els conills han tingut fills i ara de fills en tinc 5 petits i 2 grans. M'agraden molt els animals.
dilluns, 26 de novembre del 2007
EN "BAMBI"
Aquesta historia és certa : Un bon dia el meu pare, que anava per una carretera de muntanya, es va trobar un cèrvol petit. No el va tocar perqué la seva mare no l'aborris però el va estar vigilant de lluny tota la tarda, al fer-se fosc i veure que la seva mare no tornava, el va agafar perquè no el matés o mengés cap animal. Aixi és com a casa vam passar de tenir un gos (en Flip), a tenir un gos i un cèrvol (en "Bambi").
Ens seguia on anéssim, igual que en "Flip".
Ben igual.Tan igual que el meu pare obria el maleter del cotxe i hi pujaven tots dos com si fos el més natural del món.
En arribar a Figueres, a cal veterinari (Que no era en "Martí Sala", si no els dos"Jordis" i la "Bibiana"), es va trobar una noia (la "Bibiana" ) que estava de pràctiques, i de guàrdia aquella nit.
En veure el cèrvol es va espantar ja que estava sola i no sabía què havia de fer amb un animal malalt deconegut per a ella.
Visca la nostra veterinaria " Bibiana". Ens el va salvar. I vam tenir "Bambi" per molt temps. Aquesta es o va ser la historia .
Pol Moradell.
Ens seguia on anéssim, igual que en "Flip".
Ben igual.Tan igual que el meu pare obria el maleter del cotxe i hi pujaven tots dos com si fos el més natural del món.
Un bon dia en sortir al pati de casa el va cridar el meu pare -" Bambi, Bambi" i no va venir. El vam trobar mig mort , arrupit i sense força.
El meu pare el va carregar al cotxe. Era negra nit.En arribar a Figueres, a cal veterinari (Que no era en "Martí Sala", si no els dos"Jordis" i la "Bibiana"), es va trobar una noia (la "Bibiana" ) que estava de pràctiques, i de guàrdia aquella nit.
En veure el cèrvol es va espantar ja que estava sola i no sabía què havia de fer amb un animal malalt deconegut per a ella.
Visca la nostra veterinaria " Bibiana". Ens el va salvar. I vam tenir "Bambi" per molt temps. Aquesta es o va ser la historia .
Pol Moradell.
EL VETERINARI DINS L'ARMARI
En Martí, el veterinari, va sentir que algú colpejava la porta amb gran força, i a continuació va veure la seva porta del despatx caure al terra. Uns bandolers el van apuntar amb la pistola i li van dir: -Som els famosos sabotatjadors d'oficis. Estem aquí per fer-te perdre la clientela . Un cop dit això, van amordaçar a en Martí, el van tancar a l'armari, li van treure la roba i el cap del equip es va disfressar de veterinari. Feia dues hores que la nena del cargol amb la closca trencada, l'home de la gosa amb la pota ferida, la senyora del lloro amb mala llet, l'home del conill amb pudor tòxica i la pagesa de l'ànec sonambul i la rata amb falta de cua s'esperaven. Per fi el bandoler va fer passar la nena del cargol. -El meu cargol s'ha trencat la closca, què puc fer?- li va dir la nena. -Posa-li salfumant.- va dir ell. Després va fer passar l'home del conill amb pudor. -Escolta Martí, el meu conill s'ha posat dins un cau de mofetes i ha quedat perfumat- va dir l'home tapant-se el nas. -Dona-li mongetes, cal que peti perquè la pudor se'n vagi.- Després va fer passar a la dona del lloro enrabiat. -Mira, el meu pobre Filomeno últimament està de mal humor, pot fer-hi alguna cosa , Martí? -La solució és que el deixi en llibertat i així al cap de mitja hora tornarà amb ganes de riure, i si prefereix un altre remei arrenqui-li les plomes, hauria de canviar de cara a l'instant. Quan aquesta senyora va acabar, va sortir del despatx escalfant-se els dits per arrencar quelcom. Després va entrar l'home de la gosa amb la pota ferida. -Miri Mart...-Va ser interromput- -Ja ho sé, la seva gosa s'ha fet mal per X raons i vol que li digui algun remei perquè se li curi.-va dir el bandoler de mala gana. -Si, però aquesta no es la seva feina?- Va dir l'home de la gosa.
-Està bé, està bé. Recomano que la tiri d'alguna baixada, o fins i tot d'un precipici si ho desitja. Se li curara a l'acte.-va dir amb un to malèfic-(Se li curarà el mal amb la mort instantània)-Va pensar ell.
I finalment va entrar la dona de l'ànec sonambul i de la rata amb falta de cua. Després que la senyora li haver explicar tot ell va dir:
-Acabi-li de tallar la cua a la rata i així li acabarà de treure el mal, i per l'ànec etzibi-li un cop de martell al cap.
En acabar el dia els bandolers van deixar a en Martí en llibertat.
L'endemà tots els clients del dia anterior van tornar.
-Martí, vostè es un geni, quan li vaig posar el salfumant al meu cargol, va sortir directament de la closca i es va inflar, ara es un llimac.-deia la nena del cargol molt contenta de tenir un veterinari tant llest.-
-La nena té raó, vostè es un crack, li vaig donar un bon plat de mongetes al meu conill i em vaig girar un moment per veure aigua i quan em vaig girar el plat de mongetes ja no i era. Va esta tofant-se tota la santa nit. Tant i tant, que el meu despertador va ser el cul del conill. I ara igualment que continua fent pudor aquell insuportable gas ja no em persegueix.
A continuació va parlar la senyora del lloro:
-El que em va dir, Martí era del tot cert, vaig arrencar-li fins a l'ultima ploma del meu Filomeno. I ara en comptes de fer aquella cara de pomes agres, plora, (crec que d'alegria).-Deia la senyora molt agraïda.-
-Jo vaig llençar la meva pobre gosa, la Lluna, des de dalt d'un precipici, i ara en comptes de fer-li mal la pota, li fa mal tot el cos, crec que es perquè ja es fa velleta.-Va dir el senyor de la gossa .-
-Doncs jo, li vaig etzibar un cop de martell al meu ànec i es va despertar, tot i que ara està tombat al terra amb un ram de margarites a les mans. I la meva rateta en veure les tisores se li van calmar tots els mals.-
Després tots van riure i van dir:
-Això es per a tu.-Van dir els clients ensenyant-li un tiquet per anar gratuïtament al millor balneari de Vila Sardanes (la ciutat on vivia.)
Pol Moradell
-Està bé, està bé. Recomano que la tiri d'alguna baixada, o fins i tot d'un precipici si ho desitja. Se li curara a l'acte.-va dir amb un to malèfic-(Se li curarà el mal amb la mort instantània)-Va pensar ell.
I finalment va entrar la dona de l'ànec sonambul i de la rata amb falta de cua. Després que la senyora li haver explicar tot ell va dir:
-Acabi-li de tallar la cua a la rata i així li acabarà de treure el mal, i per l'ànec etzibi-li un cop de martell al cap.
En acabar el dia els bandolers van deixar a en Martí en llibertat.
L'endemà tots els clients del dia anterior van tornar.
-Martí, vostè es un geni, quan li vaig posar el salfumant al meu cargol, va sortir directament de la closca i es va inflar, ara es un llimac.-deia la nena del cargol molt contenta de tenir un veterinari tant llest.-
-La nena té raó, vostè es un crack, li vaig donar un bon plat de mongetes al meu conill i em vaig girar un moment per veure aigua i quan em vaig girar el plat de mongetes ja no i era. Va esta tofant-se tota la santa nit. Tant i tant, que el meu despertador va ser el cul del conill. I ara igualment que continua fent pudor aquell insuportable gas ja no em persegueix.
A continuació va parlar la senyora del lloro:
-El que em va dir, Martí era del tot cert, vaig arrencar-li fins a l'ultima ploma del meu Filomeno. I ara en comptes de fer aquella cara de pomes agres, plora, (crec que d'alegria).-Deia la senyora molt agraïda.-
-Jo vaig llençar la meva pobre gosa, la Lluna, des de dalt d'un precipici, i ara en comptes de fer-li mal la pota, li fa mal tot el cos, crec que es perquè ja es fa velleta.-Va dir el senyor de la gossa .-
-Doncs jo, li vaig etzibar un cop de martell al meu ànec i es va despertar, tot i que ara està tombat al terra amb un ram de margarites a les mans. I la meva rateta en veure les tisores se li van calmar tots els mals.-
Després tots van riure i van dir:
-Això es per a tu.-Van dir els clients ensenyant-li un tiquet per anar gratuïtament al millor balneari de Vila Sardanes (la ciutat on vivia.)
Pol Moradell
divendres, 23 de novembre del 2007
SÓC LA CÈLIA
Hola sóc la Cèlia.I visc a Maçanet de Cabrenys, jugo en un equip de bàsquet
i faig teatre. Visc en un mas a can Saguer. Tinc dues tortugues la '' Mini'' i
en '' baldufa'', tinc un gos petit '' l'Speed'' i la seva mare la Coloma, tinc 3
gats, la Rusqui , la Sargantana,i en Jaki , ah i també tinc unes quantes
gallines . M'agrada molt fer creps de xocolata per després menjar-me-les!
Ah , i també m 'agrada molt i molt fer educació física amb en ''MIKI'' el
professor , i el que no m'agrada gens és rentar els plats i fer els deures.
Tinc un germà de 7 anys que sempre m'està molestant . De gran ,vull ser
veterinària.Ah i esclar sóc del BARÇA!!!! . adéu, fins aviat.
SOC EL CRAC DAVID
Hola amics sóc en David. Visc en un mas i hi tinc gallines,conills,gossos i ovelles. El meu ofici preferit és ser futbolista i cuidar animals. M'agrada anar al cole per arpendre i jugar a futbol,basquet i beisbol. M'agrada fer educació fisica,futbol,basquet,beisbol,matar conills i també mirar la tele, jugar a l'ordinador i també a la play station. I no m'agrada fer deures ni fer el que em diuen.
dijous, 22 de novembre del 2007
EMBOLIC ENTRE GOSSOS. Conte escrit per Eva i Pol
A la ciutat dels gossos (Guspi), hi havien uns gossos, la Lluni i en Fumi.
El dia del seu casament la Lluni anava tota vestida de blanc i en Fumi tot vestit de fluorescent. La Lluni portava un ram de roselles. Un cop en Fumi ja era a l'altar la Lluni va entrar amb el seu pare, en Bobi. Qui li sostenien el vel eren les cries de gat. Quan el mossèn va arribar a la part que deia:
-Si algú té algun inconvenient en aquest casament que faci "bub" i que s'expliqui.
Va haver-hi un moment de silenci i una gossa va saltar de la cadira i va cridar "bub". Va anar corrents cap als dos gossos i va agafar a la núvia ni se la va emportar. Al cap de dues hores el mossèn, en Gregori X, va dir a en Fumi:
-La Higini, (la que ha raptat a la Lluni) viu a París, segur que l'ha penjat pel vel a la torre Eiffel.
Encara no havia acabat la frase i va entrar la Higini disfressada de Lluni. Ningú no la va reconèixer, excepte en Fumi. Quan ja era a dos pams de l'Higini, li va llençar una santa puntada que la va deixar estabornida, i se'n va anar a buscar la seva estimada Lluni.
El dia del seu casament la Lluni anava tota vestida de blanc i en Fumi tot vestit de fluorescent. La Lluni portava un ram de roselles. Un cop en Fumi ja era a l'altar la Lluni va entrar amb el seu pare, en Bobi. Qui li sostenien el vel eren les cries de gat. Quan el mossèn va arribar a la part que deia:
-Si algú té algun inconvenient en aquest casament que faci "bub" i que s'expliqui.
Va haver-hi un moment de silenci i una gossa va saltar de la cadira i va cridar "bub". Va anar corrents cap als dos gossos i va agafar a la núvia ni se la va emportar. Al cap de dues hores el mossèn, en Gregori X, va dir a en Fumi:
-La Higini, (la que ha raptat a la Lluni) viu a París, segur que l'ha penjat pel vel a la torre Eiffel.
Encara no havia acabat la frase i va entrar la Higini disfressada de Lluni. Ningú no la va reconèixer, excepte en Fumi. Quan ja era a dos pams de l'Higini, li va llençar una santa puntada que la va deixar estabornida, i se'n va anar a buscar la seva estimada Lluni.
dimecres, 21 de novembre del 2007
LA DESAPARICIÓ D'EN MISIFÚ. Petita obra de teatre escrita per la Laia, la Nadine i la Natàlia
Escena I
En Jordi i la Clara s'estaven barallant a davant de casa.
JORDI:-Però Clara! Què has fet?! Pobre Misifú!
CLARA:-No ha estat culpa meva! (Ho diu mig plorant.) A més tu, també el podries haver agafat!
JORDI:-Però tu l'has portat al bosc!
NARRADOR:-Parem un moment. En Jordi i la Clara son germans i tenen un gat que es diu Misifú. Però la Clara se'l va endur al bosc i com que era molt petit se'l va deixar, i va començar la discusió.
Els pares van sortir de casa.
PARE:-Per què us baralleu! Què ha passat?!
JORDI:-Que la Clara s'ha endut el Misifú al bosc i se la descuidat.
MARE:-Que us l'heu descuidat? Aneu a buscar-lo!
CLARA:-Però...
PARE:-Ni peròs ni res. A buscar-lo!
MARE:-I no torneu fins que l'hagueu trobat!
Escena II
NARRADOR:-Com que els pares s'estimaven molt en Misifú no van pensar i els van enviar al bosc. Ja era quasi de nit i els nens van tenir por.
Al mig del bosc.
CLARA:-Jordi, tinc por! (Se li agafa al braç)
JORDI:-Tranquila, que aviat el trobarem.
Se senten sorolls, la Clara encara s'arrapa més a en Jordi i ell s'espanta.
NARRADOR:-Ja era fosc. Els nens van continuar caminant i van trobar una casa molt gran. Hi van entrar perquè tenien son.
Escena III
NARRADOR:-Els nens van trobar una habitació molt gran amb un llit de matrimoni. Els nens es van quedar adormits.
Se senten sorolls i es desperten.
CLARA:-Què és aquest soroll, Jordi?
JORDI:-No ho sé. Ho vaig a mirar. Si al cap de deu minuts no he tornat baixa'm a buscar.
NARRADOR:-Al cap de deu minuts en Jordi no va tornar i la Clara va baixar a buscar-lo.
CLARA:-Jordi on ets?
JORDI:-Sóc aquí! Pero no vinguis!
Al darrere de la Clara va apèreixer un fantasma i en Jordi també amb un altre fantasma que l'agafava.
NARRADOR:-Per sort la Clara que era una aficionada als llibres de terror sabia com deslliurar-se dels fantasmes que era tirar-los-hi sal.I com que sempre en portava a sobre ho tenia tot pensat.
CLARA:-Tranquil Jordi, que tinc la solucio!
NARRADOR:-Afectivament la sal va funcionar contra els fantasmes que van deseparèixer i nomes van quedar un parell de llançols. Van aprofitar per fugir.
JORDI:-Clara, ets la millor! No tornaré a dir mai mes que aquells llibres son una bestiesa.
CLARA:-No ni ha per tant...
MISIFÚ:-Miauuuuuuuu!!!! (En Jordi li havia trepitjat la cua)
JORDI:-Oh, Misifú! Per fi t'hem trobat!
CLARA:-Quina alegria!!!!!
NARRADOR:-Van tornar feliços a casa i els pares van estar molt contens.
Fi
En Jordi i la Clara s'estaven barallant a davant de casa.
JORDI:-Però Clara! Què has fet?! Pobre Misifú!
CLARA:-No ha estat culpa meva! (Ho diu mig plorant.) A més tu, també el podries haver agafat!
JORDI:-Però tu l'has portat al bosc!
NARRADOR:-Parem un moment. En Jordi i la Clara son germans i tenen un gat que es diu Misifú. Però la Clara se'l va endur al bosc i com que era molt petit se'l va deixar, i va començar la discusió.
Els pares van sortir de casa.
PARE:-Per què us baralleu! Què ha passat?!
JORDI:-Que la Clara s'ha endut el Misifú al bosc i se la descuidat.
MARE:-Que us l'heu descuidat? Aneu a buscar-lo!
CLARA:-Però...
PARE:-Ni peròs ni res. A buscar-lo!
MARE:-I no torneu fins que l'hagueu trobat!
Escena II
NARRADOR:-Com que els pares s'estimaven molt en Misifú no van pensar i els van enviar al bosc. Ja era quasi de nit i els nens van tenir por.
Al mig del bosc.
CLARA:-Jordi, tinc por! (Se li agafa al braç)
JORDI:-Tranquila, que aviat el trobarem.
Se senten sorolls, la Clara encara s'arrapa més a en Jordi i ell s'espanta.
NARRADOR:-Ja era fosc. Els nens van continuar caminant i van trobar una casa molt gran. Hi van entrar perquè tenien son.
Escena III
NARRADOR:-Els nens van trobar una habitació molt gran amb un llit de matrimoni. Els nens es van quedar adormits.
Se senten sorolls i es desperten.
CLARA:-Què és aquest soroll, Jordi?
JORDI:-No ho sé. Ho vaig a mirar. Si al cap de deu minuts no he tornat baixa'm a buscar.
NARRADOR:-Al cap de deu minuts en Jordi no va tornar i la Clara va baixar a buscar-lo.
CLARA:-Jordi on ets?
JORDI:-Sóc aquí! Pero no vinguis!
Al darrere de la Clara va apèreixer un fantasma i en Jordi també amb un altre fantasma que l'agafava.
NARRADOR:-Per sort la Clara que era una aficionada als llibres de terror sabia com deslliurar-se dels fantasmes que era tirar-los-hi sal.I com que sempre en portava a sobre ho tenia tot pensat.
CLARA:-Tranquil Jordi, que tinc la solucio!
NARRADOR:-Afectivament la sal va funcionar contra els fantasmes que van deseparèixer i nomes van quedar un parell de llançols. Van aprofitar per fugir.
JORDI:-Clara, ets la millor! No tornaré a dir mai mes que aquells llibres son una bestiesa.
CLARA:-No ni ha per tant...
MISIFÚ:-Miauuuuuuuu!!!! (En Jordi li havia trepitjat la cua)
JORDI:-Oh, Misifú! Per fi t'hem trobat!
CLARA:-Quina alegria!!!!!
NARRADOR:-Van tornar feliços a casa i els pares van estar molt contens.
Fi
divendres, 16 de novembre del 2007
EMBARBUSSAMENTS
La Cèlia i la Maria us han preparat uns embarbussaments que parlen d'animals:
La lleona lleonassa, peludassa, bonicassa va tenir un lleonet lleonàs, peludàs i bonicàs.
Un tigret boniquet tindrà dos tigrets boniquets , boniquets i els dos tigrets boniquets , boniquets
tindran tres tigrets boniquets, boniquets.
Una rateta petiteta i boniqueta té la cua llargueta que és igualeta que la seva germaneta petiteta i boniqueta i la cua llargueta.
Elefant elefantet vigila amb el lleonet . Lleó lleonet no et mengis l'elefantet ai pobret !!
lleó lleonet no et mengis l'elefantet.
La lleona lleonassa, peludassa, bonicassa va tenir un lleonet lleonàs, peludàs i bonicàs.
Un tigret boniquet tindrà dos tigrets boniquets , boniquets i els dos tigrets boniquets , boniquets
tindran tres tigrets boniquets, boniquets.
Una rateta petiteta i boniqueta té la cua llargueta que és igualeta que la seva germaneta petiteta i boniqueta i la cua llargueta.
Elefant elefantet vigila amb el lleonet . Lleó lleonet no et mengis l'elefantet ai pobret !!
lleó lleonet no et mengis l'elefantet.
dilluns, 12 de novembre del 2007
30 I 31 D'OCTUBRE: SORTIDA A VILAJOAN
Primer dia:
A les nou del matí va sortir un autocar de Maçanet de Cabrenys direcció a Boadella i Biure. Tot seguit en va sortir un altre autocar a la mateixa hora de
Caga’t a la gorra Bartomeu,
Caga’t a la gorra a fe de deu,
Caga’t a la gorra que tot el que caguis serà teu.
Acabat el joc de nit a la una, els mestres ens van donar una tila perquè dormíssim i no els i donéssim la tabarra. Però no tots vam dormir, els de la habitació de sis vam estar fent gresca durant tota la nit, i els que van dormir van dormir poc.
I aquí s’ acaba el primer dia. Llegiu el segon!!!
Novembre de 2007
SEGON DIA
A les colònies de Vilajoan, el segon dia vam fer uns jocs amb els nens de P3, P4, P5, primer i segon. Els de tercer i quart també van fer els jocs amb els que van venir el segon dia. Els de 5è i 6è vam preparar els jocs que van fer cicle inicial, cicle infantil i cicle mitjà. Vam fer grups de tres i de dos. Ens ho vam passar molt bé. Vam fer un partit de futbol i vam guanyar les nenes i dos nens, perquè en Joan de música i l’Arnau anaven amb les nenes.
Estrella, Aleix i Maria
9-11-2007
divendres, 9 de novembre del 2007
LES SABATES DE MODA
Hi havia una vegada una nena que es deia Maria. Quant va anar a l`escola,
I la dependenta li va ensenyar altres sabates. A la nena no n’hi agradava
La nena i la mare van marxar ben enfadades. La mare perquè la seva filla era una mal educada , i la nena perquè no hi havien les sabates.
Cèlia, Marc i Nadine (4t)
Novembre de 2007
dimecres, 24 d’octubre del 2007
LA MEVA PIPA!
Era petita, i vam anar al zoo de Barcelona amb el meu pare, la meva mare i en Jordi, el meu germà. Com que tenia dos anys, portava pipa, anava amb cotxet i ja parlava bé. Estàvem a la gàbia de l'ós, i jo al·al·lucinava mirant-lo, la meva mare m'aguantava perquè no caigués. Però el que no podia aguantar era la meva pipa, que va caure en el tancat de l'ós. L'ós la va agafar i se la va menjar. En Jordi va començar a riure mentre el pare i la mare em consolaven. Al final vaig callar i em van donar una pipa diferent Al cap d'una bona estona, a la cua del show dels dofins vaig creuar-me amb un nen que anava amb cotxet i portava una pipa igual que la que m'havia caigut amb l'ós. Vaig dir:-La meva pipa!- Senyalant amb el dit.
Laia. Octubre 2007
Laia. Octubre 2007
PINCES DE LES CELLES
Una nit freda d'hivern, quan tenia sis o set anys estava a la sala de bany, i m'acabava de dutxar.
Vaig anar a l'armariet de la dreta i vaig agafar les pinces de les celles. Tota decidida , vaig anar
cap a l'endoll i hi vaig ficar les pinces. De cop i volta van saltar els ploms i em vaig emportar un
bon espant. I per acabar-ho d'adobar em va caure una bronca.
Eva. octubre 2007
Vaig anar a l'armariet de la dreta i vaig agafar les pinces de les celles. Tota decidida , vaig anar
cap a l'endoll i hi vaig ficar les pinces. De cop i volta van saltar els ploms i em vaig emportar un
bon espant. I per acabar-ho d'adobar em va caure una bronca.
Eva. octubre 2007
QUINA PELADA !
Quan tenia dos anys estava amb el meu pare a dintre el cotxet.
El meu pare va entrar un moment a dintre casa.
El cotxet va tirar endavant i jo vaig caure en un forat de la canonada on hi treballaven els paletes i em vaig pelar el nas.
Aleix, Octubre 2007
El meu pare va entrar un moment a dintre casa.
El cotxet va tirar endavant i jo vaig caure en un forat de la canonada on hi treballaven els paletes i em vaig pelar el nas.
Aleix, Octubre 2007
dilluns, 22 d’octubre del 2007
EN MARC I EL PROFESSOR SENGLAR
Quan el meu professor, en Toni ens va dir que el dibuixéssim, tots vam posar una cara de sorpresa, bé quasi tots, en Marc no. Ell estava massa ocupat de pensar quantes hores faltaven perquè anés de cacera. Quan vam començar a treure el bloc de dibuix en Marc es preguntava `` Què deu haver dit que fem? Ah, bé, suposo que hem de fer un dibuix qualsevol.´´ Va treure el seu bloc de dibuix i va començar a dibuixar un porc senglar (el seu animal preferit i la seva primera paraula).
Quan tots haguérem acabat i estàvem fent cua per ensenyar-li el dibuix, de cop es va sentir un bon crit del mestre. En Toni va castigar a en Marc rere un armari perquè li va ensenyar el dibuix del porc senglar i clar qui no s'ho prendria malament que li diguessin que aquella bestia ets tu. Va arribar el meu torn i quan li vaig ensenyar el dibuix amb un somriure sarcàstic em va dir:
-Jo soc més lleig.
Pol Moradell, Octubre 2007
Quan tots haguérem acabat i estàvem fent cua per ensenyar-li el dibuix, de cop es va sentir un bon crit del mestre. En Toni va castigar a en Marc rere un armari perquè li va ensenyar el dibuix del porc senglar i clar qui no s'ho prendria malament que li diguessin que aquella bestia ets tu. Va arribar el meu torn i quan li vaig ensenyar el dibuix amb un somriure sarcàstic em va dir:
-Jo soc més lleig.
Pol Moradell, Octubre 2007
CACA DE GOS
Quan jo era petita va passar un fet inesperat. Sortia de l'escola, i vaig començar a córrer i la meva mare al darrera. Quan era a mig carrer vaig caure a sobre d'una caca de gos. Això va passar quan era petita. Va ser un fet inesperat, sorprenent, estrany i divertit per a la meva mare. Jo encara me'n recordo d'aquesta anècdota. La història va acabar que quan vaig arribar a casa feia pudor de caca de gos. I amb un pelat i un blau al genoll.
Maria Vial, octubre de 2007
Maria Vial, octubre de 2007
divendres, 5 d’octubre del 2007
NO JUGUIS AMB FOC
En un col.legi qualsevol hi estudiava un nen qualsevol, en Ken. En els passadisos d’aquell col·legi regnava el caos, fins que al final va sonar el timbre. Aquell soroll tant irritant sonava pels pasadissos. Era l’hora d’anglès. Tots els estudians de sisè entraven a la classe amb el desordre mentre la senyoreta Carolina els feia seure.
-Bé , anem a començar la class…
En aquell moment el senyor Bastor va entrar a la classe i li va murmurar alguna cosa a cau d’orella.
-Bé, demà en comptes de fer anglès irem a veure els bombers i estudiar les seves tasques.
Tothom va començar a cridar d’alegria sabent que l'endemà no hi hauria anglès.
L'endemà va arribar i abans que s’adonessin ja eren a l’agència de bombers. Més tard, quan es va acabar el "rollo" d’explicació dels bombers, els van deixar apagar foc amb el simulacre. Tots els nens van passar d'un en un agafant la manguera i ruixant aquelles flames ardenrts . Després que vint-i-un nens fessin córrer la manguera, va arribar el torn d’en Ken.
-Jo no ho vull fer. -es va queixar en Ken.
-Va noi, que acabaràs més ràpid del que et penses- En Ken encara s'hi negava. I de cop més flames i els professors l’intentaven calmar. Les flames començaven a tenir més força. Es va escapar una flama cap a en Ken, el va tocar al peu i tots es van espantar.
-Tinc por!
-Apagueu el simulacre! -va cridar els bomber.
Les flames es feien cada cop més grans. La palanca s’havia encallat. El bomber va prémer el boto d'emergència i van agafar la nova manguera“Rayo blanco 300”.
Aquella manguera va començar a tirar un raig d’aigua tant potent que trevessaria el ferro. Van portar en Ken a l’hospital. Un somni profund va envair el nen. Somiava que l’envoltava el foc calent que cremava tot el que trobava. Quan es va despertar al llit, la porta de l’habitació de l’hospital i la televisió estaven totalment cremades.Al cap d'una estona de reflexió es va adonar que les flames amb les que s’havia cremat li havien transmès alguna mena de poders i que les cremades sofertes a l'hospital se les havia fet ell.
dimarts, 2 d’octubre del 2007
SÓC L'EVA
Hola, sóc l'Eva Quintero, tinc deu anys i jugo a bàsquet. Sóc d'alçada mitjana,
m'agrada la música i ballar-la. Sóc molt simpàtica i xerraire. Tinc un germà
que es diu Marc i té catorze anys a punt de fer-ne quinze.
ADÉU!!
SÓC L'ALEIX
Hola em dic Aleix. Visc a Maçanet de Cabrenys, faig cinquè, i jugo a futbol.
Tinc un amic que també juga a futbol al Gironès.
A la meva classe som dotze.
En Pol, la Maria, l'Estrella, jo, la Laia, l'Eva, en Marc, la Nadine, la Natàlia, la Cèlia, en David i l'Asmae. Hi ha noms estranys però tots som bona gent.
M'agrada la musica anglesa, les pelis de por, si no son massa fortes. També m'agrada llegir.GRÀCIES PER ENTRAR EN EL BLOC.
Tinc un amic que també juga a futbol al Gironès.
A la meva classe som dotze.
En Pol, la Maria, l'Estrella, jo, la Laia, l'Eva, en Marc, la Nadine, la Natàlia, la Cèlia, en David i l'Asmae. Hi ha noms estranys però tots som bona gent.
M'agrada la musica anglesa, les pelis de por, si no son massa fortes. També m'agrada llegir.GRÀCIES PER ENTRAR EN EL BLOC.
SÓC L'ESTRELLA
Hola, gent. Per començar em presentaré. Em dic Estrella i m' agrada la música, com per exemple el rock, el pop i el ,jazz... Sóc alta, m'agrada molt jugar a bàsquet, futbol i llegir llibres. Ja em coneixereu mes bé, espero que ens deixeu molts comentaris. Gràcies per visitar el nostre bloc. Fins aviat, adéu.
divendres, 28 de setembre del 2007
Em dic Pol Moradell
Tinc molts amics i amigues. Tinc el cabell entre ros i castany i els ulls verds.
Em va agradar la idea de fer un bloc i me’n vaig fer un, si el voleu veure’l aquí teniu la direcció:
http://www.polpm.blogspot.com
El meu millor amic es diu Nil Solar, tot i que no està a l’escola.
Ell juga a futbol i jo a bàsquet, el seu pare, es diu Eduard i va retransmetre, el futbol quant no hi era en Puyal.
L’any passat quan jo feia 5é vam fer un vall amb els de 6é i els de 4t i ens va sortir molt i molt bé.
Doncs apa jo ja me he presentat ara li toca a un altre!
SÓC LA LAIA
Hola, sóc la Laia Verdura Estrada. La meva classe (la de les Cabretes d'Aigua) ha fet un blog i ens volem presentar. Tinc deu anys, faig cinquè i no m'agrada la verdura. M'agraden les atraccions fortes que et posen de cap per vall però sóc baixa i nomes n'he pogut pujar a dues. A vegades em descontrolo i trec un munt de paraulotes però ara em controlo més.
dijous, 27 de setembre del 2007
SÓC LA MARIA
Hola, em dic Maria Vial i m'agrada molt cantar. La meva cançó preferida és un musical que es diu "Greese". A mi de gran m'agradaria ser cantant. Sóc una de les més grans del cole i faig 6è i tinc 11 anys. M'agradaria anar a Asturias amb la meva mare i els meus avis. I veure els pares i germans de la meva tia d'Asturies. I també m'agrada molt ballar i també jugar a basquet. Visc a Maçanet de Cabrenys.
divendres, 21 de setembre del 2007
AVUI COMENCEM
Hola, per començar som la classe de les cabretes d'aigua. Sí, ja ho sabem, aquest nom és una mica estrany, creiem que val la pena explicar-vos perquè ens fem dir així. Un cop a l'any venen uns nois a fer-nos unes activitats relacionades amb l'entorn. Fa un parell d'anys tocava posar-nos a l'aigua d'un rierol a veure quins animals hi havien. En posar-nos a l'aigua vam començar a pujar pedres i pedretes trobant tota mena d'animalons. En acabar aquesta activitat no hi havia ni un sol nen de la nostre classe que estigues sec. A partir d'aquell dia el nostre professor, en Lluís, ens va començar a dir el nom de cabretes d'aigua. Parlant i parlant no ens n'hem recordat de explicar-vos que som la classe dels grans. Som una classe molt variada amb nens i nenes de 4rt, 5é i 6é.
Aquí us pengem una foto d'aquell dia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)