Escena I
En Jordi i la Clara s'estaven barallant a davant de casa.
JORDI:-Però Clara! Què has fet?! Pobre Misifú!
CLARA:-No ha estat culpa meva! (Ho diu mig plorant.) A més tu, també el podries haver agafat!
JORDI:-Però tu l'has portat al bosc!
NARRADOR:-Parem un moment. En Jordi i la Clara son germans i tenen un gat que es diu Misifú. Però la Clara se'l va endur al bosc i com que era molt petit se'l va deixar, i va començar la discusió.
Els pares van sortir de casa.
PARE:-Per què us baralleu! Què ha passat?!
JORDI:-Que la Clara s'ha endut el Misifú al bosc i se la descuidat.
MARE:-Que us l'heu descuidat? Aneu a buscar-lo!
CLARA:-Però...
PARE:-Ni peròs ni res. A buscar-lo!
MARE:-I no torneu fins que l'hagueu trobat!
Escena II
NARRADOR:-Com que els pares s'estimaven molt en Misifú no van pensar i els van enviar al bosc. Ja era quasi de nit i els nens van tenir por.
Al mig del bosc.
CLARA:-Jordi, tinc por! (Se li agafa al braç)
JORDI:-Tranquila, que aviat el trobarem.
Se senten sorolls, la Clara encara s'arrapa més a en Jordi i ell s'espanta.
NARRADOR:-Ja era fosc. Els nens van continuar caminant i van trobar una casa molt gran. Hi van entrar perquè tenien son.
Escena III
NARRADOR:-Els nens van trobar una habitació molt gran amb un llit de matrimoni. Els nens es van quedar adormits.
Se senten sorolls i es desperten.
CLARA:-Què és aquest soroll, Jordi?
JORDI:-No ho sé. Ho vaig a mirar. Si al cap de deu minuts no he tornat baixa'm a buscar.
NARRADOR:-Al cap de deu minuts en Jordi no va tornar i la Clara va baixar a buscar-lo.
CLARA:-Jordi on ets?
JORDI:-Sóc aquí! Pero no vinguis!
Al darrere de la Clara va apèreixer un fantasma i en Jordi també amb un altre fantasma que l'agafava.
NARRADOR:-Per sort la Clara que era una aficionada als llibres de terror sabia com deslliurar-se dels fantasmes que era tirar-los-hi sal.I com que sempre en portava a sobre ho tenia tot pensat.
CLARA:-Tranquil Jordi, que tinc la solucio!
NARRADOR:-Afectivament la sal va funcionar contra els fantasmes que van deseparèixer i nomes van quedar un parell de llançols. Van aprofitar per fugir.
JORDI:-Clara, ets la millor! No tornaré a dir mai mes que aquells llibres son una bestiesa.
CLARA:-No ni ha per tant...
MISIFÚ:-Miauuuuuuuu!!!! (En Jordi li havia trepitjat la cua)
JORDI:-Oh, Misifú! Per fi t'hem trobat!
CLARA:-Quina alegria!!!!!
NARRADOR:-Van tornar feliços a casa i els pares van estar molt contens.
Fi
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada