EL VETERINARI DINS L'ARMARI

En Martí, el veterinari, va sentir que algú colpejava la porta amb gran força, i a continuació va veure la seva porta del despatx caure al terra. Uns bandolers el van apuntar amb la pistola i li van dir: -Som els famosos sabotatjadors d'oficis. Estem aquí per fer-te perdre la clientela . Un cop dit això, van amordaçar a en Martí, el van tancar a l'armari, li van treure la roba i el cap del equip es va disfressar de veterinari. Feia dues hores que la nena del cargol amb la closca trencada, l'home de la gosa amb la pota ferida, la senyora del lloro amb mala llet, l'home del conill amb pudor tòxica i la pagesa de l'ànec sonambul i la rata amb falta de cua s'esperaven. Per fi el bandoler va fer passar la nena del cargol. -El meu cargol s'ha trencat la closca, què puc fer?- li va dir la nena. -Posa-li salfumant.- va dir ell. Després va fer passar l'home del conill amb pudor. -Escolta Martí, el meu conill s'ha posat dins un cau de mofetes i ha quedat perfumat- va dir l'home tapant-se el nas. -Dona-li mongetes, cal que peti perquè la pudor se'n vagi.- Després va fer passar a la dona del lloro enrabiat. -Mira, el meu pobre Filomeno últimament està de mal humor, pot fer-hi alguna cosa , Martí? -La solució és que el deixi en llibertat i així al cap de mitja hora tornarà amb ganes de riure, i si prefereix un altre remei arrenqui-li les plomes, hauria de canviar de cara a l'instant. Quan aquesta senyora va acabar, va sortir del despatx escalfant-se els dits per arrencar quelcom. Després va entrar l'home de la gosa amb la pota ferida. -Miri Mart...-Va ser interromput- -Ja ho sé, la seva gosa s'ha fet mal per X raons i vol que li digui algun remei perquè se li curi.-va dir el bandoler de mala gana. -Si, però aquesta no es la seva feina?- Va dir l'home de la gosa.
-Està bé, està bé. Recomano que la tiri d'alguna baixada, o fins i tot d'un precipici si ho desitja. Se li curara a l'acte.-va dir amb un to malèfic-(Se li curarà el mal amb la mort instantània)-Va pensar ell.

I finalment va entrar la dona de l'ànec sonambul i de la rata amb falta de cua. Després que la senyora li haver explicar tot ell va dir:
-Acabi-li de tallar la cua a la rata i així li acabarà de treure el mal, i per l'ànec etzibi-li un cop de martell al cap.

En acabar el dia els bandolers van deixar a en Martí en llibertat.
L'endemà tots els clients del dia anterior van tornar.

-Martí, vostè es un geni, quan li vaig posar el salfumant al meu cargol, va sortir directament de la closca i es va inflar, ara es un llimac.-deia la nena del cargol molt contenta de tenir un veterinari tant llest.-
-La nena té raó, vostè es un crack, li vaig donar un bon plat de mongetes al meu conill i em vaig girar un moment per veure aigua i quan em vaig girar el plat de mongetes ja no i era. Va esta tofant-se tota la santa nit. Tant i tant, que el meu despertador va ser el cul del conill. I ara igualment que continua fent pudor aquell insuportable gas ja no em persegueix.
A continuació va parlar la senyora del lloro:
-El que em va dir, Martí era del tot cert, vaig arrencar-li fins a l'ultima ploma del meu Filomeno. I ara en comptes de fer aquella cara de pomes agres, plora, (crec que d'alegria).-Deia la senyora molt agraïda.-
-Jo vaig llençar la meva pobre gosa, la Lluna, des de dalt d'un precipici, i ara en comptes de fer-li mal la pota, li fa mal tot el cos, crec que es perquè ja es fa velleta.-Va dir el senyor de la gossa .-
-Doncs jo, li vaig etzibar un cop de martell al meu ànec i es va despertar, tot i que ara està tombat al terra amb un ram de margarites a les mans. I la meva rateta en veure les tisores se li van calmar tots els mals.-
Després tots van riure i van dir:
-Això es per a tu.-Van dir els clients ensenyant-li un tiquet per anar gratuïtament al millor balneari de Vila Sardanes (la ciutat on vivia.)
Pol Moradell