LA FOTO

AQUÍ ENS VEUREU A TOTS JUNTS. ELS DIMONIS DE L'ÀTIC ATAQUEN!!!

L'ANIMAL DRET.

-El següent- Va cridar el veterinari Martí Sala.

Va sortir una dona amb un gat i se'n va anar. A la sala d'espera hi havia una senyora amb un ocell tropical, un home amb un gos, una dona amb un ànec, un nen amb un cargol i un ratolí i un pagès amb un conill. Va entrar el senyor amb el gos, que tenia la pota embenada. Al cap de cinc minuts va entrar un noi borratxo fent animalades sense cap animal. Van anar entrant les persones fins que van quedar el nen i el noi.

-Joan, quin animal portes?- Va dir el nen.

-Jo?- Va respondre- Que no el veus?

-Dons no...- Va respondre en Miquel. (Que és com es diu.)

-El següent!- Va cridar el veterinari.

En Miquel va entrar amb el cargol i el ratolí. En Joan es va quedar sol. Al cap d'una estona, en Miquel va sortir i li va dir adéu a en Joan, després el veterinari va dir el seu famós:El següent!
En Joan va entrar al despatx i en Martí Sala va preguntar:

- Què passa amb l'animal?

-Que tinc ressaca. I vull que em receptis algun medicament.- Va dir en Joan.

-Si és per tu, ves al metge!- Va dir en Martí Sala ben enfadat.

-Peró si jo sóc un animal!- Va dir en Joan.- Sempre faig el tonto!

-Ves-te'n d'aquí immediatament!- Va cridar en Martí.

Va sortir corrents i es va trobar en Miquel.

-Què, com t'ha anat?

-Fatal! M'ha fet fora de la clínica, no ha vist l'animal que porto a dins.

Laia Verdura

EL NEN DEL CARGOL

Hi havia una vegada un nen que es deia Ben. En Ben era bon nen i un dia va portar un animal al veterinari: un cargol. Quan hi va arribar hi havia molta gent. Ell era l'ultim i hi havia 4 persones davant seu. El primer era un home que hi portava un conill, el segon era una dona que hi portava un ànec, el tercer era un home que hi portava un gos i la quarta una dona amb un ocell. El veterinari que és deia Martí Sala no obria la porta. Per allà al terra hi havia un ratolí gris. En Ben portava el cargol perquè tenia la closca trencada. Les persones que estaven assentats pensaven que aquell nen no hi tocava. Quan el veterinari va obrir la porta el nen va entrar de cop i la gent que s'estava assentat pensava: "que mal educat, ell era l'ultim". El nen que ja era dins li va dir al veterinari que tanqués la porta, i el veterinari la va tencar. El veterinari va mirar el cargol i la li va dir que no es podia curar, que es moriria. El nen va sortir plorant i els hi va dir que el veterinari no sabia fer de veterinari. Les persones se'l van creure i van marxar. El veterinari va sortir i va veure que hi havia una persona, la dona de l'ànec. La dona de l'anec va entrar i va tencar la porta.

-Perdoni senyora però el seu ànec morirà.-va dir el veterinari.

-Perdoni Martí però està equivocat el meu ànec no es morira, perquè abans de venir aquí he anat a un altre veterinari professional i m'ha dit que es recuperaria.- va dir la senyora de l'ànec, i va marxar.

L'home va tencar la clinica per sempre, perquè li van fer tencar els policies.

Maria Vial

MEDI NATURAL: DESCOBERTA DE L'ENTORN. ACTIVITAT GUIADA PER ROCAMARE I REALITZADA PEL ALUMNES DE CM I CS

PRIMERA SESSIÓ

El dilluns 19 de novembre a la tarda, va venir un noi, en Quim, que era el nostre monitor de Rocamare. Primer ens vam presentar i després ens va ensenyar unes fotos mentre ens anava
explicant què significaven . Després va treure una maleta, que a dintre hi havia uns potets
petits i a dintre hi havien excrements , trossos d'aliments rossegats i una pota d'òliba.I després
vam marxar a casa fins l'endemà.


SEGONA SESSIÓ

El segon dia vam fer unes activitats amb un fil. Es tractava de dir els arbres, els arbustos i les herbes. A la tarda vam haver de fer uns petits murals sobre animals per grups.



TERCERA SESSIÓ

Vam anar a fer un joc de buscar egagròpiles, caus, excrements, etc. i dir el que en sabíem. Vam estar dues hores fent aquest joc i després vam parar un quartet per esmorzar, i després vam continuar el joc. En acabar vam agafar les motxilles i vam tornar a l'escola per presentar els nostres murals d'animals.

SÓC LA NADINE

Hola, em dic Nadine i tinc nou anys, estic de vegades a la lluna a la classe, i no m'agrada gens fer els deures. Tinc dos germans i una germana, visc a Maçanet de Cabrenys, m'agrada molt dibuixar
i vaig néixer el set de maig, sóc alemanya i visc al Grau. Tinc allà 1 gat i 16 cabres; al pis 3 hàmsters, 2 ocells i 7 conills. Els conills han tingut fills i ara de fills en tinc 5 petits i 2 grans. M'agraden molt els animals.

EN "BAMBI"

Aquesta historia és certa : Un bon dia el meu pare, que anava per una carretera de muntanya, es va trobar un cèrvol petit. No el va tocar perqué la seva mare no l'aborris però el va estar vigilant de lluny tota la tarda, al fer-se fosc i veure que la seva mare no tornava, el va agafar perquè no el matés o mengés cap animal. Aixi és com a casa vam passar de tenir un gos (en Flip), a tenir un gos i un cèrvol (en "Bambi").



Ens seguia on anéssim, igual que en "Flip".

Ben igual.Tan igual que el meu pare obria el maleter del cotxe i hi pujaven tots dos com si fos el més natural del món.

Un bon dia en sortir al pati de casa el va cridar el meu pare -" Bambi, Bambi" i no va venir. El vam trobar mig mort , arrupit i sense força.

El meu pare el va carregar al cotxe. Era negra nit.
En arribar a Figueres, a cal veterinari (Que no era en "Martí Sala", si no els dos"Jordis" i la "Bibiana"), es va trobar una noia (la "Bibiana" ) que estava de pràctiques, i de guàrdia aquella nit.
En veure el cèrvol es va espantar ja que estava sola i no sabía què havia de fer amb un animal malalt deconegut per a ella.
Visca la nostra veterinaria " Bibiana". Ens el va salvar. I vam tenir "Bambi" per molt temps. Aquesta es o va ser la historia .

Pol Moradell.

EL VETERINARI DINS L'ARMARI

En Martí, el veterinari, va sentir que algú colpejava la porta amb gran força, i a continuació va veure la seva porta del despatx caure al terra. Uns bandolers el van apuntar amb la pistola i li van dir: -Som els famosos sabotatjadors d'oficis. Estem aquí per fer-te perdre la clientela . Un cop dit això, van amordaçar a en Martí, el van tancar a l'armari, li van treure la roba i el cap del equip es va disfressar de veterinari. Feia dues hores que la nena del cargol amb la closca trencada, l'home de la gosa amb la pota ferida, la senyora del lloro amb mala llet, l'home del conill amb pudor tòxica i la pagesa de l'ànec sonambul i la rata amb falta de cua s'esperaven. Per fi el bandoler va fer passar la nena del cargol. -El meu cargol s'ha trencat la closca, què puc fer?- li va dir la nena. -Posa-li salfumant.- va dir ell. Després va fer passar l'home del conill amb pudor. -Escolta Martí, el meu conill s'ha posat dins un cau de mofetes i ha quedat perfumat- va dir l'home tapant-se el nas. -Dona-li mongetes, cal que peti perquè la pudor se'n vagi.- Després va fer passar a la dona del lloro enrabiat. -Mira, el meu pobre Filomeno últimament està de mal humor, pot fer-hi alguna cosa , Martí? -La solució és que el deixi en llibertat i així al cap de mitja hora tornarà amb ganes de riure, i si prefereix un altre remei arrenqui-li les plomes, hauria de canviar de cara a l'instant. Quan aquesta senyora va acabar, va sortir del despatx escalfant-se els dits per arrencar quelcom. Després va entrar l'home de la gosa amb la pota ferida. -Miri Mart...-Va ser interromput- -Ja ho sé, la seva gosa s'ha fet mal per X raons i vol que li digui algun remei perquè se li curi.-va dir el bandoler de mala gana. -Si, però aquesta no es la seva feina?- Va dir l'home de la gosa.
-Està bé, està bé. Recomano que la tiri d'alguna baixada, o fins i tot d'un precipici si ho desitja. Se li curara a l'acte.-va dir amb un to malèfic-(Se li curarà el mal amb la mort instantània)-Va pensar ell.

I finalment va entrar la dona de l'ànec sonambul i de la rata amb falta de cua. Després que la senyora li haver explicar tot ell va dir:
-Acabi-li de tallar la cua a la rata i així li acabarà de treure el mal, i per l'ànec etzibi-li un cop de martell al cap.

En acabar el dia els bandolers van deixar a en Martí en llibertat.
L'endemà tots els clients del dia anterior van tornar.

-Martí, vostè es un geni, quan li vaig posar el salfumant al meu cargol, va sortir directament de la closca i es va inflar, ara es un llimac.-deia la nena del cargol molt contenta de tenir un veterinari tant llest.-
-La nena té raó, vostè es un crack, li vaig donar un bon plat de mongetes al meu conill i em vaig girar un moment per veure aigua i quan em vaig girar el plat de mongetes ja no i era. Va esta tofant-se tota la santa nit. Tant i tant, que el meu despertador va ser el cul del conill. I ara igualment que continua fent pudor aquell insuportable gas ja no em persegueix.
A continuació va parlar la senyora del lloro:
-El que em va dir, Martí era del tot cert, vaig arrencar-li fins a l'ultima ploma del meu Filomeno. I ara en comptes de fer aquella cara de pomes agres, plora, (crec que d'alegria).-Deia la senyora molt agraïda.-
-Jo vaig llençar la meva pobre gosa, la Lluna, des de dalt d'un precipici, i ara en comptes de fer-li mal la pota, li fa mal tot el cos, crec que es perquè ja es fa velleta.-Va dir el senyor de la gossa .-
-Doncs jo, li vaig etzibar un cop de martell al meu ànec i es va despertar, tot i que ara està tombat al terra amb un ram de margarites a les mans. I la meva rateta en veure les tisores se li van calmar tots els mals.-
Després tots van riure i van dir:
-Això es per a tu.-Van dir els clients ensenyant-li un tiquet per anar gratuïtament al millor balneari de Vila Sardanes (la ciutat on vivia.)
Pol Moradell