LA MEVA PIPA!

Era petita, i vam anar al zoo de Barcelona amb el meu pare, la meva mare i en Jordi, el meu germà. Com que tenia dos anys, portava pipa, anava amb cotxet i ja parlava bé. Estàvem a la gàbia de l'ós, i jo al·al·lucinava mirant-lo, la meva mare m'aguantava perquè no caigués. Però el que no podia aguantar era la meva pipa, que va caure en el tancat de l'ós. L'ós la va agafar i se la va menjar. En Jordi va començar a riure mentre el pare i la mare em consolaven. Al final vaig callar i em van donar una pipa diferent Al cap d'una bona estona, a la cua del show dels dofins vaig creuar-me amb un nen que anava amb cotxet i portava una pipa igual que la que m'havia caigut amb l'ós. Vaig dir:-La meva pipa!- Senyalant amb el dit.
Laia. Octubre 2007

PINCES DE LES CELLES

Una nit freda d'hivern, quan tenia sis o set anys estava a la sala de bany, i m'acabava de dutxar.
Vaig anar a l'armariet de la dreta i vaig agafar les pinces de les celles. Tota decidida , vaig anar
cap a l'endoll i hi vaig ficar les pinces. De cop i volta van saltar els ploms i em vaig emportar un
bon espant. I per acabar-ho d'adobar em va caure una bronca.

Eva. octubre 2007

QUINA PELADA !

Quan tenia dos anys estava amb el meu pare a dintre el cotxet.
El meu pare va entrar un moment a dintre casa.
El cotxet va tirar endavant i jo vaig caure en un forat de la canonada on hi treballaven els paletes i em vaig pelar el nas.
Aleix, Octubre 2007

EN MARC I EL PROFESSOR SENGLAR

Quan el meu professor, en Toni ens va dir que el dibuixéssim, tots vam posar una cara de sorpresa, bé quasi tots, en Marc no. Ell estava massa ocupat de pensar quantes hores faltaven perquè anés de cacera. Quan vam començar a treure el bloc de dibuix en Marc es preguntava `` Què deu haver dit que fem? Ah, bé, suposo que hem de fer un dibuix qualsevol.´´ Va treure el seu bloc de dibuix i va començar a dibuixar un porc senglar (el seu animal preferit i la seva primera paraula).
Quan tots haguérem acabat i estàvem fent cua per ensenyar-li el dibuix, de cop es va sentir un bon crit del mestre. En Toni va castigar a en Marc rere un armari perquè li va ensenyar el dibuix del porc senglar i clar qui no s'ho prendria malament que li diguessin que aquella bestia ets tu. Va arribar el meu torn i quan li vaig ensenyar el dibuix amb un somriure sarcàstic em va dir:
-Jo soc més lleig.
Pol Moradell, Octubre 2007

CACA DE GOS

Quan jo era petita va passar un fet inesperat. Sortia de l'escola, i vaig començar a córrer i la meva mare al darrera. Quan era a mig carrer vaig caure a sobre d'una caca de gos. Això va passar quan era petita. Va ser un fet inesperat, sorprenent, estrany i divertit per a la meva mare. Jo encara me'n recordo d'aquesta anècdota. La història va acabar que quan vaig arribar a casa feia pudor de caca de gos. I amb un pelat i un blau al genoll.
Maria Vial, octubre de 2007

NO JUGUIS AMB FOC

En un col.legi qualsevol hi estudiava un nen qualsevol, en Ken. En els passadisos d’aquell col·legi regnava el caos, fins que al final va sonar el timbre. Aquell soroll tant irritant sonava pels pasadissos. Era l’hora d’anglès. Tots els estudians de sisè entraven a la classe amb el desordre mentre la senyoreta Carolina els feia seure.

-Bé , anem a començar la class…

En aquell moment el senyor Bastor va entrar a la classe i li va murmurar alguna cosa a cau d’orella.

-Bé, demà en comptes de fer anglès irem a veure els bombers i estudiar les seves tasques.

Tothom va començar a cridar d’alegria sabent que l'endemà no hi hauria anglès.

L'endemà va arribar i abans que s’adonessin ja eren a l’agència de bombers. Més tard, quan es va acabar el "rollo" d’explicació dels bombers, els van deixar apagar foc amb el simulacre. Tots els nens van passar d'un en un agafant la manguera i ruixant aquelles flames ardenrts . Després que vint-i-un nens fessin córrer la manguera, va arribar el torn d’en Ken.

-Jo no ho vull fer. -es va queixar en Ken.

-Va noi, que acabaràs més ràpid del que et penses- En Ken encara s'hi negava. I de cop més flames i els professors l’intentaven calmar. Les flames començaven a tenir més força. Es va escapar una flama cap a en Ken, el va tocar al peu i tots es van espantar.

-Tinc por!

-Apagueu el simulacre! -va cridar els bomber.

Les flames es feien cada cop més grans. La palanca s’havia encallat. El bomber va prémer el boto d'emergència i van agafar la nova manguera“Rayo blanco 300”.

Aquella manguera va començar a tirar un raig d’aigua tant potent que trevessaria el ferro. Van portar en Ken a l’hospital. Un somni profund va envair el nen. Somiava que l’envoltava el foc calent que cremava tot el que trobava. Quan es va despertar al llit, la porta de l’habitació de l’hospital i la televisió estaven totalment cremades.Al cap d'una estona de reflexió es va adonar que les flames amb les que s’havia cremat li havien transmès alguna mena de poders i que les cremades sofertes a l'hospital se les havia fet ell.

Pol i Aleix. Octubre 2007

SÓC L'EVA

Hola, sóc l'Eva Quintero, tinc deu anys i jugo a bàsquet. Sóc d'alçada mitjana,
m'agrada la música i ballar-la. Sóc molt simpàtica i xerraire. Tinc un germà
que es diu Marc i té catorze anys a punt de fer-ne quinze.
ADÉU!!

SÓC L'ALEIX

Hola em dic Aleix. Visc a Maçanet de Cabrenys, faig cinquè, i jugo a futbol.
Tinc un amic que també juga a futbol al Gironès.
A la meva classe som dotze.
En Pol, la Maria, l'Estrella, jo, la Laia, l'Eva, en Marc, la Nadine, la Natàlia, la Cèlia, en David i l'Asmae. Hi ha noms estranys però tots som bona gent.
M'agrada la musica anglesa, les pelis de por, si no son massa fortes. També m'agrada llegir.GRÀCIES PER ENTRAR EN EL BLOC.

SÓC L'ESTRELLA

Hola, gent. Per començar em presentaré. Em dic Estrella i m' agrada la música, com per exemple el rock, el pop i el ,jazz... Sóc alta, m'agrada molt jugar a bàsquet, futbol i llegir llibres. Ja em coneixereu mes bé, espero que ens deixeu molts comentaris. Gràcies per visitar el nostre bloc. Fins aviat, adéu.