LA NENA DE LES TRENES

La nena de les trenes
va anar a comprar al supermercat
i per sorpresa s'hi va trobar,
darrera d'una caixa, un cadell de gat.
La nena de les trenes,
a casa el va portar,
però no la van deixar,
el gat quedar.
D'amagat el va cuidar,
i gran es va anar fent,
com un arbre que va creixent.

(Laia)

LA NENA DE LES TRENES

La nena de les trenes
va anar a comprar al supermercat
i per sorpresa s'hi va trobar,
darrera d'una caixa, un cadell de gat.
La nena de les trenes,
a casa el va portar,
però no la van deixar,
el gat quedar.
D'amagat el va cuidar,
i gran es va anar fent,
com un arbre que va creixent.

ARTISTES!!!

Us ensenyem l'últim treball de Plàstica que hem fet. És una vista de les Salines des del darrere de l'escola. Per ordre (de dalt a baix), els artistes són: Natàlia, Marc, Cèlia, Maria, Pol, Nadine, Estrella, Eva, Aleix, Asmae, Laia i David.

EL CARNESTOLTES HA DESAPAREGUT

Aquell dimarts va pasar una cosa inesperada, el carnestoltes va desaparèixer.

Vam arribar a l'escola de bon matí i en el lloc del Carnestoltes només hi havia una nota que deia:

"A aquest lloc haureu d'anar si el Carnestoltes voleu trobar".

I amb aquesta nota hi havia una foto del lloc. Semblava una font, i tots van exclamar:

-La font d'en Coll!

En David, la Cèlia i en Marc van anar a la font d'en Coll es van trobar un conill molt simpàtic que els va portar fins a la font. Alla hi van trobar una altre nota que deia:

"Busqueu però no trobareu. El vost... rei està, dins l'ho... d'en Ma..a".

El text era moll i algunes lletres estaven esborrades. La Cèlia, que era tan llesta ho va dexifrar.

"Busqueu però no trobareu. El vostre rei està, dins l'hort d'en Macia".

Clar ja està, l'hort d'en Macia, era l'hort que estava al cantó. Es van acostar fins a ell i el van desclavar de terra. Al seu costat hi havia una altre nota que deia:

Gracies per deixar-me el rei, el rei del carnaval, m'ha fet molt de servei com no ha fet mai.

Firmat : Macia

Van tornar cap a l'escola amb el conill i el Carnestoltes. Els mestres els hi va agradar tant el conill que se'l van quadar com a mascota de l'escola.

Pol i Eva, gener 2008

LA FAMÍLIA D'ESQUIROLS I EL FOLLET

Dintre del bosc era tot fosc però tot i això encara se sentia un mussol. Hi havia un arbre gegant, un castanyer.En aquest castanyer hi vivia un follet de la mala sort i una família d'esquirols.


Aquell matí va començar amb pluja, una pluja espectacular. Els esquirols sentien una cosa estranya, com aigua, però el follet no sentia res, i no feia cas als esquirols.


Al cap de vint minuts encara plovia, i la casa dels esquirols es va inundar, aleshores el follet va sentir un soroll molt fort i el follet va mirar per la finestra i va veure els esquirols ofegant-se. El follet que sabia nadar es va tirar a l'aigua i el corrent de l'aigua se'l va emportar. Els esquirols es van salvar gràcies a una branca.


Els esquirols van tornar a construir la seva casa i del follet no se'n va saber res mai més.


Estrella i Maria

DIJOUS GRAS

Ahir, 31 de gener, que era Dijous Gras, varem anar tota l'Escola a la Font d'en Coll. Primer varem estar jugant una mica, després, els professors ens van cridar perquè anéssim a berenar a un prat que hi havia al costat. Quan vam acabar, vàrem tornar ben cansats cap a l'Escola.

Natàlia i Asmae

CARTA DE LA LAIA A LA CÈLIA

Palma de Mallorca, 17 d'agost del 2008

Estimada Cèlia,

Com l'any passat, estic a Mallorca, a "Es Coll" justament el barri de Palma on viu en Toni, un amic que viu aqui. Com que es xofer d'autocars el primer dia ens va portar a la meva mare i a mi en una platja situada al nord de l'illa, darrera de la serra de Tramuntana que es diu "Sa Calobra". Es una platja super guai: l'aigua és de color blau turquesa, de seguida s'enfonsa i l'aigua esta gelada. (Nomes a alguns llocs i sé que a tu no t'agradaria.) L'únic incombanient és que no hi ha sorra, sinó pedres, que fant mal.

El segon dia vam dormir molt i despres vam anar a fer un volt pel centre de Palma.

Ahir en Toni ens va preparar una sorpresa: vam anar a Cabrera. Hi vam anar amb uns amics d'en Toni. com que Cabrera es un parc nacional només hi deixan anar dues barques per dia (unes 60 persones). En arribar-hi pots pujar el castell o anar-te a banyar a la platja. Jo vaig anar a la platja. Ens o vam passar genial. A la tornada la barca es va posar a dintre d'una cova molt gran que es diu Sa Cova Blava, perquè l'aigua és molt blava, van tirar l'àncora i ens van dir que ens hi podiem banyar.

Encara em queden més dies de vacances, et continuaré escrivent.

T'enviu un petó ben gros.

Laia

PS: A Sa Cova Blava en vaig tirar com a minim 20 cops de bomba a l'aigua
des de la barca.