DIMONIS DE L'ÀTIC

LES ENTREMALIADURES D'EN MARC I LA LAIA

2010-10-01T00:44:00.000-07:00

En Marc i la Laia eren dos germans que vivien en un poble molt antic. Vivien en una masia que es deia Mas Nohosé. En Marc i la Laia, sortint de l’escola, van veure un pomer carregat de pomes dins d’un hort, tocant al carrer. A l’hort no hi van veure ningú, així que hi van decidir entrar però la paret era massa alta. En Marc va veure un contenidor allà al costat, el va arrossegar una mica, hi van pujar i van saltar a l’hort. Van pujar al pomer. I just quan s’havien enfilat, va venir en Pere, l’amo, i el seu gos. En Pere no va veure ningú, però el gos els va veure i es va posar a bordar. Els nens, espantats, van saltar de l’arbre,van pujar la paret com van poder i van aprendre la lliçó.

Paula Gorgot
Setembre 2010

VA DE CAGARROS

2009-10-02T00:18:00.000-07:00

En el regne de la Llufaquestufa hi vivia un noi anomenat Cagarroquecagues o també se li podia dir Caga, tot el dia com molt bé deia el seu nom, estava Cagant.Un bon dia mentre estava al bosc fent les seves necessitats, va sentir crits .Va seguir els crits fins arribar al lloc d’on venien, davant seu va veure el malvat Batertron (un water gegant) que juntament amb ell hi havia la princesa lligada .Es va amagar rere un arbust i va esperar que li vingués la caguera .Quant ja en tenia ganes es va dirigir fins on era en Batertron .Es va `posar a cagar i no us havíem explicat perquè en Caga se n’havia d’anar a fer les seves necessitats fora del poble .I a què no us imagineu que va passar? Doncs que en Batertron es va desmaiar, però per mala sort l’efecte només va durar deu segons i amb deu segons no es pot salvar una princesa .En caga no es va rendir, va anar al bosc i es va posar a pensar com podia allunyar en Batertron de la princesa .Al cap d’una estona, va aparèixer en Baterito, el fill d’en Batertron, però ell, al contrari del seu pare, era bo .En Baterito li va preguntar si necessitava ajut .En Caga naturalment va assentir.
Llavors va ser quan en Baterito li va explicar dues coses: la primera era que li havia de donar una cosa, un cagarro .I per què? Doncs aquí ve la segona cosa .En Baterito li va explicar que el seu pare tenia al•lèrgia a les cagarades d’oca .En Caga, amb el cagarro d’oca a la mà, es va dirigir fins on era en Batertron, es va amagar rere un arbust i va tirar el cagarro, va esparar, al cap d’uns minuts en Batertron va caure estès a terra i en Caga va anar a buscar la princesa.

A l’endemà el rei va fer cridar en Cagarroquecages, perquè li tenia preparada una sorpresa .La princesa s’havia enamorat d’en Caga i en Caga de la princesa, així doncs la sorpresa era un casament.

Al cap d’uns anys van tenir bessonada i els hi van posar Baterito al nen i Baterita a la nena.

Natàlia Hidalgo i Cèlia Sánchez
setembre 2009

TOT DIBUIXANT...

2009-04-29T07:16:00.001-07:00

SORTIDA ROCAMARE

2009-04-29T06:48:00.000-07:00

Com cada any, hem fet el taller de natura amb el grup Rocamare. Enguany hem treballat les zones humides. Hem participat en el taller els nens i nenes de cicle mitjà i superior. Aquí podeu veure unes fotos sobre l'activitat.

ELS NOSTRES CONTES DE SANT JORDI

2009-04-29T06:36:00.000-07:00

Per celebrar la diada de Sant Jordi, els nens i nenes de la classe vam fer grups de tres per preparar uns contes. Us els pengem aquí. esperem que us agradin.

L'acadèmia karateca de gats

Fa molts anys, en un poble molt petit que s’anomenava Vila de Gats, els seus habitants eren tots gats. N’hi havia 464, la majoria d’ells estaven en una acadèmia karateka. El professor de l’acadèmia es deia Aitoi. Els tres millors alumnes es deien: Kutchenkitch, Richsty i Seiou. En kutchenkitch era un gat molt trapella, en Richsty era amable però de vegades es feia el gamarús, en Seiou era molt valent però de vegades es feia el presumit. El propietari de l’acadèmia es deia Kalvin que tenia una filla que es deia Kaxikaxa. Era una gata molt bonica, tots els gats desitjaven casar-se amb ella.
L'acadèmia tenia un enemic molt perillós, un gos llop, en Milumalo. En Milumalo es dedicava a espiar la gata Kaxikaxa. La va espiar un bon temps fins que un dia va anar a l'acadèmia a segrestar-la. A la nit l'Aitoi es va deixar les claus penjades a la porta i en Milumalo les va agafar. Dins l'acadèmia hi havia en Kalvin i la Kaxikaxa que estaven dormint. En Milumalo va anar a la habitacio de la Kaxikaxa, la va trobar dormint en el seu llit i sense fer soroll li va posar un drap a la boca que contenia somnífer, va agafar la Kaxikaxa i va deixar damunt del llit un foli que posava: “HE SEGRESTAT LA FILLA D'EN KALVIN. SI VOLEU RECUPERAR-LA HEU D'ANAR DEMÀ A LES 16:00 H AL TURÒ DE DARRERA DE L'ACADEMIA. ATENTAMENT, Milumalo.”

En Milumalo va sortir del castell amb la Kaxikaxa a l'esquena sense fer soroll. L'endemà en Kalvin, com solia fer, va anar a l'habitació de la seva filla, no hi va trobar ningú, només va trobar un paper damunt del llit. Quan el va llegir es va quedar bocabadat, va cridar l'Aitoi i els tres millors alumnes.

-Qué passa, Kalvin? -va dir l'Aitoi.
-Doncs que hi ha una molt mala notícia.-va dir en Kalvin a mitja veu.-En Milumalo ha segrestat la meva filla.
-Que!?.-va ser la resposta del professor i els seus tres alumnes.
-El que acabeu de sentir. Avui a les quatre de la tarda hem d'anar darrera del turó de l'escola.-va dir en Kalvin.-Anem a la sala de reunions, allà estarem mes còmodes. Tots cinc van anar a la sala de reunions, justament eren les dotze en punt.

-Hauríem d'enviar alguns alumnes per rescatar la teva filla- va dir l'Aitoi.
-No cal, crec que amb els tres alumnes que tenim ja n'hi haurà prou, KutchenKitch, Richsty i Seiou: Em voleu ajudar a recuperar la meva filla?-va dir en Kalvin.
-Serà una bona aventura, mmm...D'acord, jo m'hi apunto.-Va dir en Seiou.
-Crec que li podré fer una brometa a en Milumalo.-Va dir en Kutchenkitch amb cara d'entremaliat.
-Doncs si ells hi van jo també hi aniré.-Va dir en Richsty somreient.
-I vostè? Aitoi els deixarà anar a rescatar la meva filla?-va dir en Kalvin.
-Oi tant, aquests tres alumnes saben molt bé els atacs de karate que hi ha- va dir l'Aitoi a en Kalvin satisfet.
-Doncs au, anem a la sala d'armes per equipar-vos- va dir en Kalvin.

I així va ser. Van anar a la sala d'armes a equipar els tres gats valents.
Quan hi van arribar, el primer que van fer va ser agafar el seu quimono de karate i se'l van posar. Tots tres van dir que no volien ni pistoles ni res d'armes, perquè amb la seva força i valentia ja podien vèncer el gos dolent, en Milumalo. Eren dos quarts de quatre i en Kutchenkitch, en Richsty i en Seiou van anar al darrera de l'acadèmia. Quant van ser allà tot era molt silenciós, només faltaven deu minuts per les quatre. Van sentir un soroll estrany, els tres gats van mirar en totes direccions fins que en Seiou va veure en Milumalo darrere d'uns arbustos.

-Què esperaves fer aquí darrera amagat?-va preguntar en Seiou a en Milumalo, esperant que respongués la seva pregunta.
-Nomes mirava- va dir-li en Milumalo sense dir res més.
-I es pot saber què miraves?- va preguntar en Richsty
-Doncs si anàveu armats- va tornar a respondre en Milumalo.
-No ens fan falta armes per vèncer-te- va replicar en Kutchenkitch.
-Això ja ho veurem-va dir en Milumalo que va llançar-se sobre els tres gats.

En Kutchenkitch, mès ràpid que un llamp, va aturar l'atac de l'enemic amb una clau de karate, va paralitzar l'enemic i el va agafar per el coll escanyant-lo una mica.
-On es la Kaxikaxa, Milumalo?- va dir en Kutchenkitch amb un to de brusquedat.
-Ès...en el bosc, lligada en... en un gran arbre, just aquí al voltant- va dir tartamudejant en Milumalo que respirava amb dificultat.
-Richsty, Seiou, aneu-la a buscar! Es per aquí al bosc lligada en un arbre- va dir-los en Kutchenkitch, i els seus dos amics van fer el que els havia manat. En Kutchenkitch va quedar-se allà amb en Milumalo, encara agafant-li el coll.

En Milumalo no va desaprofitar el moment en què en Kutchenkitch es va quedar mirant el camí que els seus amics havien agafat. En Milumalo amb totes les forces que tenia, va fer que en Kutchenkitch caigués al terra amb una empenta que li va fer. Justament en aquell moment van arribar en Richsty i en Seiou am la Kaxikaxa. En Milumalo es va quedar mirant-los i en Seiou es adonar que estava distret i se li va llençar al damunt. Tot va anar molt ràpid. Els dos van caure al terra, en Seiou va posar-se-li al damunt i li va agafar els braços i els hi va creuar darrera del coll. Van lligar-lo amb les cordes que havia fet servir per lligar la Kaxikaxa i van anar tots cinc l'académia. Van deixar en Milumalo empresonat en una sala perquè mai més tornès a fer cap mal a ningú. Els tres gats valents que van salvar a la Kaxikaxa van rebre unes medalles per agrair-los haver capturat l'enemic i haver-la salvat.

Paula Gorgot, Estrella Rodríguez, Ismael Abdelkhalek
Sant Jordi 2009

DETECTIVES DINS LA TELEVISIÓ

A Maçanet de Cabrenys hi viuen tres grans amigues, la Paula, la Cèlia i la Nadine. La Cèlia és alta, prima, amb els cabells castanys, xerraire, alegre però amb molt mala llet a vegades. La Nadine és un pèl mes baixa que la Cèlia, rossa, prima, amb els ulls blaus, molt alegre i feliç, a vegades xerraire com la Cèlia (però no tant) i una mica tímida. La Paula és rossa, ulls blaus, més baixa que la Cèlia i la Nadine, és molt tímida però un cop ja et coneix més bé no hi ha qui la pari, és molt nerviosa .
Totes tenen 11 anys i són del Barça.
Cada dimecres van a casa d’una d’elles a jugar, mirar la televisió, berenar, anar a l’ordinador i cantar amb el karaoke .
Un dimecres, sortint de l’escola van anar a casa la Cèlia . Primer van berenar, després van fer els deures, van jugar al karaoke i com que estaven tan cansades es van posar a mirar la televisió. Feien “ Detectiu Adrià“ que a la Nadine li agradava molt. Però com que no es posaven d’acord la Nadine va empènyer la Paula i es va enfonsar a la televisió. La Cèlia i la Nadine van veure la Paula dins la sèrie. La Cèlia, que era més decidida, d’un salt es va ficar dins de la sèrie i després la Nadine .
A dins la televisió es van trobar la Paula estirada al sofà de “L’agencia del detectiu Trompa”, dormint com un tronc igual que el detectiu.
-Paula, Paula desperta ! ! ! –va cridar la Nadine.
-Què, què ... què passa ?-va respondre la Paula, encara als núvols .
-Encara no te n’has adonat?-va dir la Cèlia .
-No, què ha passat?-va dir la Paula.
-Que estem a dins la televisió ! ! !-van cridar la Cèlia i la Nadine alhora.
-Estàs ben empanada ! ! !-va cridar la Nadine una mica enfadada.
Amb tant de xivarri el detectiu Trompa es va despertar.
Les tres amigues es van amagar tant de pressa com van poder a una habitació. Va passar una hora i va arribar l’Adrià, el propietari de l’habitació.
Es va quedar parat en trobar-se tres nenes que no coneixia precisament allà, a la seva habitació.
Quan tots es van calmar les nenes li van explicar que havien entrat a dins la televisió. Al principi l’Adrià no s’ho creia però al final sí. I després l’Adrià els va explicar que un dia uns homes vestits de negre el van anestesiar amb una poció que el va fer encongir.
Van descobrir que només l’Adrià les podia veure amb les seves ulleres especials.
Va passar la nit i l’endemà al matí quan esmorzaven va sonar el telèfon, era un vell amic del detectiu Trompa que els convidava a la inauguració del seu nou hotel.
Les tres nenes també hi van anar.
Juntament amb ells hi havia cinc convidats mes: La Maria, en Lluís, l’Aina , la Mireia i l’Ismael.
L’endemà al matí no trobaven en Lluís, tots es van posar a buscar-lo. Al final van trobar en Lluís ofegat a dins la piscina lligat d’una corda enganxada a una pedra.
Era mort. Allò només podia ser un assassinat.
L’Adrià, la Cèlia, la Nadine i la Paula es van posar a investigar.
Ja sabien qui era l’assassí, van trobar proves.
Quan tothom estava a punt de marxar, l’Adrià no va tenir més remei que anestesiar en Trompa.
-No marxeu !-va dir en Trompa.
-Ja sé qui és l’assassí -Va informar el detectiu Trompa.
-Ets tu, Aina ! ! !
-Jo??? Com vols que sigui jo?-es va defensar la Aina- En tens proves, detectiu?
-Sí, sí que en tinc: la primera es el teu jersei tacat de sang que tens amagat a l’habitació. Senyor inspector, pot fer el favor de comprovar-ho siusplau?
-És veritat- va confirmar l’inspector.
-I la segona prova és el seu tall amb les restes de corda amb què has assassinat a en Lluís.
-Ell m’amenaçava de dir al meu home que jo havia tingut un amant si no li donava 5.000€. Ara feia poc que ens havien casat...-va declarar la Aina-
Les tres amigues es van quedar de pedra.
Al final van trobar la sortida, era l’armari de l’Adrià.
Allò de fer de detectives els va agradar tant que quant van arribar a Maçanet de Cabrenys van fer un club de detectives que s’anomena DETECTIVES DINS LA TELEVISIÓ.

Cèlia Sànchez, Nadine Westermann i Marc Puigmal
Sant Jordi 2009

L’eclipse

Un bon dia el Sol es va despertar amb moltes ganes d’il•luminar, però no feia llum, i no sabia perquè. Es pensava que se li havia posat un núvol al davant i de cop li va preguntar:

-Qui ets?-va preguntar el Sol.
-Jo? Jo sóc la Lluna, i ara em toca fer l’eclipse.
-Què és un eclipse?-va dir el Sol.
-Un eclipse és quan jo em poso davant teu i et tapo, i no pots fer llum.
-Ah, d’acord. I quan sortiràs del meu davant, si es pot saber?
-Doncs sortiré d’aquí tretze dies i una hora.
El Sol es va quedar perplex quan va sentir la Lluna.

Els extraterrestres de la Galàxia del Fred van anar a atacar el Sol perquè els il•luminava. Però a ells els agradava molt el fred i gens la calor i a mesura que s’acostaven al Sol, aquests petits monstres es cremaven, fins que va arribar el seu líder amb una armadura per protegir-se del foc que emetia el Sol. Aquest extraterrestre va preguntar al Sol el que passava i el Sol li va explicar allò de l’eclipse.
El líder ho va entendre i va tornar a la Galàxia del Fred amb els pocs extraterrestres que quedaven vius.

El Sol va esperar els tretze dies i una hora perquè la Lluna seguís el seu camí.

Per fi el Sol va poder il•luminar-ho tot, sense cap obstacle al davant.

David Viñas, Eva Quintero i Aleix Moradell
Sant Jordi 2009

AVENTURA A MONTSERRAT

-Papa! Tiet! Desperteu-vos!-Va cridar en Marc a la cel•la del costat.
En Marc feia deu anys que estava tancat en aquella cel•la fosca i bruta a la presó de més alta seguretat de Barcelona amb el seu pare, el seu tiet i el seu cosí. Ell i el seu cosí, en Christian, eren lladres. Tenien intensió de robar la Moreneta de Montserrat amb l’ajuda dels seus pares, enganyats naturalment, quan els policies els havien enganxar pel mig del bosc, quan acabaven de sortir del seu amagatall. Tots quatre van acabar a la presó, encara que els pares, en Tomàs i en Pep, eren innocents.
Era mitjanit i tant en Tomàs com en Pep estaven dormint. Al final en Pep es va despertar.
-Però fill! Quines hores de despertar-nos!
-Tiet, es perquè tenim una notícia molt interessant...-va respondre en Christian, quan en Marc anava a parlar- Corre vine! Papa, tu també!
En Pep i en Tomàs, es van acostar als barrots que els separaven dels seus fills.
-L’altre dia ens van venir a visitar uns col•legues i ens van aconseguir les claus de les nostres cel•les.-va dir en Marc.
-I també de la porta principal.-va seguir en Christian- així que agafeu les vostres coses i ens escapem!
-D’acord, vinga va!-va dir en Tomàs il•lusionat.
-Com m’agradaria poder anar a Montserrat per demanar perdó a la Moreneta per el que li vau fer vosaltres i de passada pregar perquè no ens tornin a fer anar a la presó.-va dir en Pep.
-Justament on volíem anar!-va dir en Marc.
-A demanar perdó a la Moreneta i pregar que no ens tornin a agafar!-va continuar en Christian.
Així, els dos germans, que eren bessons, i els seus fills, es van escapar aquella nit de la presó burlant totes les mesures de seguretat. Van agafar una de les moltes furgonetes de la presó amb rumb a Montserrat. Quan van ser bastant lluny de la presó, van parar en una àrea de servei i es van posar a dormir. L’endemà, en Christian i en Marc volien pujar directament amb la furgoneta, però com que en Pep i en Tomàs els hi feia il•lusió pujar amb l’aeri, van anar fins a l’estació d’aquest per agafar-lo. Com que no tenien diners en Marc va robar una cartera. En Christian i en Marc van pujar en una cabina que hi sobraven dos llocs i en Pep i en Tomàs van pujar a la següent que també hi van pujar tots els jugadors de l’Espanyol. Ells dos eren molt del Barça i en Tomàs els hi va preguntar:
-Ei periquitos! No hauríeu de pujar a peu per pregar de no baixar a segona?- En Tomàs estava informat de l’estat de l’Espanyol a la lliga gracies als diaris.
-Qué te pasa?-va respondre un jugador que era en Tamudo- Algun problema? Solo Pochi sube a pie, nosotros no nos queremos cansar y subimos con esta cosa.
-Encara que pugeu amb l’aeri o a peu no us servirà de res, la Moreneta és del Barça!.-va contestar en Pep- Ja ho veureu quan arribem!
-Pues haber.-va dir en Tamudo- Ahora llegamos.
En aquell moment arribaven a dalt. En Pep i en Tomàs és van endur els periquitos al pic més alt de Montserrat. En Tomàs va cridar:
-El Español es un equipo de primera!-i l’eco va repetir:
-Era, era, era...
-Veieu com no us quedareu a primera?-va dir en Pep- Ho ha dit l’eco.
Quan baixaven cap al monestir van sentir sirenes de policia. Es van quedar a darrere del de l’Espanyol mentre en Tamudo preguntava que estava passant. Els hi va contestar una policia que va fer que es quedessin empanats de lo guapa que era.
-Hem detectat que han robat la Moreneta mentre estàvem a la presó perquè s’han escapat uns presos.
En aquell moment la policia, que es deia Mònica, es va fixar en en Pep i en Tomàs. Ella i un policia més gran van anar cap a ells. Perdoneu-me, però voldríem parlar amb vosaltres.-va dir la Mònica
-Però...però...-va respondre en Pep –Som innocents!
-Ja ho sabem, però veniu.-va dir el policia.
Se’n van anar en un lloc apartat i la Mònica els va preguntar:
-Vosaltres sou els dos homes que s’han escapat de la presó amb els seus fills, oi que sí?-i va afegir- Us dieu Pep i Tomàs.
-No!-van dir els dos alhora- Jo em dic Jordi! Ah, no, tu et dius Jordi? Ah, doncs sóc jo en Jordi, ah, no, és ell en Jordi.
-No passa res.-va dir la Mònica gens sorpresa- Justament hem descobert que sou innocents i us volíem venir a buscar. Així, que els vostres fills també han vingut?
-Si.-va respondre en Tomàs- Però nosaltres no volíem venir a robar la Moreneta, i ells segur que tampoc...
-Ells segur que sí.-va dir la Mònica- Si no, com s’explica que la Moreneta hagi desaparegut?
-Necessitem la vostra ajuda: segur que s’han amagat al mateix lloc que l’altra vegada.-va dir el policia- Vosaltres sabeu on és?
-Doncs sí, ja us hi portem.-va dir en Pep.
Abans d’anar cap a l’amagatall, el policia els hi va deixar dos uniformes i dues plaques de policia. Van anar cap a l’amagatall que era una cova al mig del bosc. Van entrar en Pep i en Tomàs acompanyats de molts policies i van dir al mateix temps:
-Quedeu detinguts en nom dels vostres pares!
-Mira que tornar a robar la Moreneta!-va dir en Tomàs- Nosaltres que ens havíem refiat de vosaltres!
A partir d’aquell moment, en Marc i en Christian van tornar a estar tancats a la presó i en Pep i en Tomàs, van treballar de funcionaris a la mateixa presó on havien estat empresonats durant deu anys.

Imane Mansour, Natàlia Hidalgo i Laia Verdura
Sant Jordi 2009

SORTIDA DE LA ZER A PALAMÓS

2009-03-23T07:20:00.000-07:00

El 12 de març vam fer una sortida a Palamós, amb els companys de cicle mitjà i superior de la Zer Les Salines dintre del treball que estem fent sobre la pesca.

Vam visitar el museu, on vam veure un documental sobre la pesca i una monitora ens va parlar dels diferents oficis a l'entorn de la pesca. També vam realitzar un taller de conservació d'anxoves (amb sal) i vam fer una sortida amb un vaixell de vela. El seu capità ens va ensenyar coses del mar com ara el compàs, la carta nàutica, proa, popa, el timó (alguns el vam fer anar)...
Vam passejar pel port i per dinar, ho vam fer a la platja.

Us penjem aquí unes quantes fotos de l'excursió.

ACUDITS

2009-03-11T04:23:00.000-07:00

Un tren elèctric va cap al nord i el vent cap el sud. Cap a on va el fum? No va a enlloc, perquè es elèctric.

Es un xinès, un italià, un francès i un espanyol. El xinès diu: nosaltres tenim les muralles mes grosses i mes boniques del mon. L’italià diu:nosaltres tenim els jardins mes bonics i mes grossos del mon.
El francès diu:nosaltres tenim les banderes mes grosses i mes boniques del mon. Va l’espanyol i diu:dons nosaltres tenim un gos,que salta la muralla, es caga al jardí i s’eixuga el cul amb la bandera.

Van dos i el del mig cau.

Què li diu una plata a un cambrer?
No em toquis el cul guarro!

Què li diu un arbre a un altre?
Que pasa tronco!

Com es diu paper higiènic en xinès ?
Kitakakita!

Com es diu bussejar en xinès?
Yotokofondo!

Que li diu un fideu a un altre?
Mi cuerpo pide salsa!

Que li diu un semàfor a un altre?
No em miris que em poso vermell!

David i Cèlia

LA ESTAFA

2009-03-11T03:54:00.001-07:00

Juan estaba tranquilamente sentado en el sofá, viendo su programa favorito de televisión, cuando de pronto, Bum! Un ruido ensordecedor hizo temblar todos los elementos del piso. Juan fue a mirar por todo el piso y de pronto vio un chico de 28 años muy alto y fuerte que aparentaba cuarenta años. El muchacho misterioso se acercó a el y le pregunto:
-Tu eres Juan- Juan se asusto mucho, pero dijo, con una voz temblorosa
-¡Si i tu!
-Yo soy Pepe- contesto con una voz falsa.
-¿I que haces aquí?- pregunto Juan.
Pepe se quedo callado, pero le mostró a Juan un folio, que decía:
El Sr. Juan Camacho Costa tiene que abandonar el piso antes de mañana por que tienen que hacer obras del ave.
Perdonen las molestias.

Juan se quedo petrificado, y le dijo a Pepe que pasase mañana que le daría las llaves del piso.

Al día siguiente Pepe fue a recoger las llaves.

Al cabo de un mes Juan fue a su antiguo bloque de pisos y quedo súper impresionado, por que habían hecho un local de noche, en el bloque.

Juan hizo unas llamadas, y se entero que los habían
estafado con lo de las obras del ave y decidió llevar a los estafadores a juicio, pasaron dos semanas y los citaron por el juicio. Juan estaba completamente convencido de que perdería, pero no perdía nada por intentarlo.
Finalmente la señoría dijo:
-El Señor Juan y todos los miembros del bloque pueden volver a sus antiguos pisos-hizo una pausa y dijo-caso cerrado.

Juan se fue a su casa y se quedo durmiendo en el sofá.

Eva Quintero Vila 6è

RUA DE CARNAVAL

2009-03-06T03:52:00.000-08:00

El divendres de Carnaval vam fer una rua pel poble. Ens vam disfressar de "chuches". Us pengem unes fotos d'aquell dia. Esperem que us agradin.

FOTOS DEL DIJOUS GRAS

2009-03-06T03:09:00.000-08:00

LA NUEVA CASA DE JUAN

2009-03-03T01:31:00.000-08:00

Juan estaba tranquilamente sentado en el sofá viendo su programa favorito de televisión, cuando de pronto , pam!!!. Un ruido ensordecedor hizo temblar todos los elementos del piso. Juan sacó la cabeza por la ventana y vio que un camión había chocado en el piso de abajo. En ese instante estaba solo, sus padres estaban trabajando y de repente pom, pom!
Pensó que eran ellos y abrió la puerta crec, crec!! pero aparecieron bomberos, ambulancias etc.... Ellos le preguntaron, estas solo? Sí, mis padres están trabajando. No te asustes solo ha sido un pequeño accidente. Te has hecho daño? no, no!!.
De repente aparecen sus padres asustados, que a pasado con mi hijo? Nada, tranquila señora solo ha sido un pequeño accidente en el piso de abajo. Pero os tenemos que informar que para vuestra seguridad tendrán que cambiar de casa temporalmente, hasta que puedan vivir sin peligro de derrumbamiento. El niño salta y dice en una casa que guay!!.Juan estaba más contento que una rosa, ja que podría vivir en una casa como la mayoría de sus amigos de clase. Su sueño se hacía realidad y al día siguiente de pasar el accidente fue su cumpleaños. En aquel momento exclamó Papa!! Mi mejor regalo de cumpleaños será vivir en nuestra nueva casa. Mua, mua.....
Juan preparó su fiesta de cumpleaños con sus padres , sintió que aquel día era un niño muy afortunado ya que no le sucedió nada grave y pudo realizar uno de sus sueños preferidos y compartirlo con sus padres.
DAVID VIÑAS GARCÍA

ETA ATACA

2009-03-03T01:23:00.000-08:00

Juan estaba tranquilamente sentado en el sofá viendo su programa favorito
de televisión , cuando de pronto , Bum! Un ruido ensordecedor hizo temblar todos los elementos del piso .

Entonces Juan se fue a casa del vecino a preguntarle que había ocurrido , entonces José (el vecino) le dijo que se tenían que marchar muy deprisa que no había tiempo que perder .

-¿Que pasa? –Pregunto el chico desconcertado.

-Rápido –Dijo José.

Juan lo siguió sin saber a donde iban .Detrás i delante suyo estaba toda una multitud de gente.

De golpe José se paro.

-Estamos a salvo –Grito el José.

Todo estaba lleno de policias.

-¿Que ha pasado? -Volvió a preguntar Juan

-Que ha habido un atentado de E.T.A al bloque de pisos de al lado i tu no te as dado cuenta de nada. –Dijo finalmente José

-A vale –Dijo Juan

-¿Y ahora? – Volvió a decir Juan

-Ahora no se, voy a preguntarle a ese policía-Y señalo a un hombre alto y grande.

-Perdone agente-Dijo-¿ya nos podemos ir a casa?

-No, aun no mañana supongo que si –Respondió el hombre con una voz alta y
fuerte.

-Gracias-Dijo José

Los dos, Juan y José se fueron a pasar la noche a un hotel porque no tenían donde ir.

A la mañana siguiente un señor del hotel les informo que ya se podían ir a sus hogares.

Pues así fue , se fueron cada uno a su casa .
Eso si por la noche se fueron a cenar juntos .

CÈLIA SÀNCHEZ TUDELA 5º

UN GRAN SUSTO

2009-03-03T01:17:00.000-08:00

Juan estaba tranquilamente sentado en el sofá viendo su programa favorito
de televisión , cuando de pronto , Bum! Un ruido ensordecedor hizo temblar todos los elementos del piso.

Juan se asusto y llamo a su mejor amigo para que le ayudara a comprender que estaba pasando.

Mientras el tiempo iba pasando vio que su amigo no venia , así que decidió
salir a fuera , y cuando salió , se asusto al ver un enorme camión empotrado
contra la pared de su casa.

Se quedo asombrado y no sabia que hacer ; se dirigió al camión para ver si el conductor estaba herido, pero vio que solo tenia unos rasguños.

El conductor le pido disculpas a Juan y le dijo que le pagaría todos los daños de la casa.

Natàlia. Març 2009

LES MEVES VACANCES

2009-02-06T01:30:00.000-08:00

Aquestes vacances sempre m´aixecava del llit a les onze o a les dotze del matí.Tot seguit esmorzava i després anava amb el cavall o la moto.
Els últims dies de vacances em van tocar amb el meu pare a Can Janet. I durant aquests dies vaig anar a la quina amb en Marc i quasi em toca.
L´últim dia de quina hi va anar la meva mare i li va tocar una tele.
Són les primeres vacances que he passat sense els meus pares junts. Però he pogut estar uns dies amb cadascú.

David Viñas García

EL MOSQUIT TIGRE

2009-02-06T01:27:00.000-08:00

El mosquit tigre es diferencia dels altres perquè té totes les potes amb ratlles blanques i una de grossa al clatell .El mosquit tigre fa molt mes mal que qualssevol altre mosquit . El mosquit tigre vivia i encara viu a la selva , va venir per mitja de transport que venien cap aquí i ells van pujar als vaixells i es van escampar per tot el mon . La femella es la que pica , i el mascle no fa res . Hem de mirar d’habitar que se’ns facin petites bases d’aigua en : el plat d’aigua per el gos , els plats dels testos , a un toldo que tapa alguna cosa si li tiren una pedra es fa com una mena de basa on s’hi posa aigua i aixis els mosquits hi ponen els ous . Cada vegada que ponen ous , neixen 300 larves de mosquit. Les larves tenen una mena de tub per respirar , despres es converteixen en pupes , i finalment en sur un mosquit.

Cèlia Sànchez Tudela

EL MOSQUIT TIGRE

2009-02-06T01:20:00.000-08:00

El mosquit tigre pica molt fort, quan et pica et pot passar una malaltia. Viu en llocs on hi ha petites quantitats d´aigua i pot criar 300 cries.
Les cries estan dintre de l´aigua i respiren per un tub que sembla una canya, fins que es fa gran.
El mosquit tigre ha passat d´un lloc a l´altre amb el transport. Per exemple: un cotxe va on hi ha mosquits tigre.Entra un mosquit dintre el cotxe i aquest està apunt de criar, al obrir-se la porta del cotxe surt de dintre i se´n va a criar en el poble o ciutat que ha anat el cotxe.

DAVID VIÑAS GARCÍA

Vacanses Estrella

2009-01-30T07:30:00.001-08:00

Les meves vacances han estat genials!! Sobretot el 2 de gener que era el aniversari de la meva amiga Laia. Ens va convidar a tots els de la colla a laser domer, es un lloc on hi ha moltes atraccions. Quan vam arribar ens van posar una samarreta groga amb els nostres noms posats,després vam berenar un entrepà de pernil dolç, un Frankfurt patates fregides i de beguda el que volguéssim. Quan vam acabar de berenar i de donar els regals vam anar als autoxocs, a un cinema 3D, a un robot i la pista de gel sintètica.El robot era com una mena de braç,que et donava voltes,et ficava cap per avall... com una muntanya russa. La pista de gel no sem donava gaire bé em queia moltes vegades però al final li vaig agafar-li el truc,en Pol un amic de la colla,em volia fer caure i va ser al rebés jo li vaig fer caure a ell. A la pista de gel feia fred que pelava però amb les caigudes que em feia no tenia fred. Resumint les meves vacances van ser genials.

Estrella Rodríguez Antúnez

vacances eva

2009-01-30T07:23:00.000-08:00

Va ser molt divertit, vam anar a casa la Marta.
El cap d’una hora, la Marta va començar a cantar molt fort, i de cop la veïna que estava una mica grillada va començar a criticar-la amb uns insults una mica forts com “Hauràs d’anar a una escola que sigui la més penosa del mon!” “Ets idiota com els teus pares”

Al cap d’uns minuts, va saltar a la mare de la Marta i va començar a barallar-se amb la veïna grillada.

Eva Quintero Vila

LA KITIM

2008-06-05T00:57:00.000-07:00

El dimarts dia 27 de maig del 2008 vam anar a muntar a cavall.

Jo portava un cavall que es deia Kitim, la Cèlia la Nina que la tenia el meu davant, el d’en Pol que es deia Meiden, la de la Paula que es deia Xata, l’Eva la Flora i la Núria que portava la Linda .Desprès vam anar 30 minuts a muntar a cavall el cavall de la Cèlia la Nina va llençar una cossa al meu cavall la Kitim. Al cap d’una miqueta jo li deia a la monitora la Cris si podíem córrer i ella em va dir que no i desprès el cavall de la Cèlia es va girar i el meu cavall la Kitim va començar a córrer i jo el vaig frenar on estaven els altres cavalls i vaig haver de deixar passar el cavall de la Cèlia i desprès ens en vam anar cap al camp de futbol.

David

EL SEGON DIA DE COLONIES

2008-06-03T01:51:00.000-07:00

A mi em va agradar tot, però el que am va agradar més va ser hípica.

Jo no havia muntat mai a cavall però em va agradar moltíssim.

El cavall que portava jo es deia Xata, era molt carinyosa però les seves caques feien molta pudor.

Em feia cas però es parava molt “Per menjar”.

Quan vam acabar de fer la volta amb cavall ens vam parar des d’on havíem sortit.

Quan vaig baixar de la Xata ella em va trepitjar i em va fer molt de mal. Ella era blanca igual que la seva gemana que es deia Nina.

Del meu grup el que portava la Nina era l’Aleix. Que anava darrera meu.

Tots els cavalls anaven en fila, tots eren eugues, la primera era la Lluna que la portava el monitor, la segona era la Linda que la portava la Natalia, la tercera era la Xata que la portava jo, la quarta era la Nina que la portava l’Aleix, la cinquena era la Quitim que la portava l’Arnau, la sisena era la Flora que la portava la Xoina i la setena o sigui la ultima era la Meidin que la portava la Judit. Tots els del meu grup érem de Maçanet de Cabrenys menys l’Arnau, la Xoina i la Judit que eren de Boadella.

Ah! Tots haviem de portar casc.

Maria Vial Quintana

HÍPICA

2008-06-02T03:20:00.000-07:00

El dimarts 27 de maig al matí vàrem anar a pujar a cavall .Vam haver de fer grups de cinc persones per pujar, jo anava amb en Pol, en David, l’Eva , i la Paula. En Pol anava amb la Meirin, en David amb la Kity , l’Eva amb la Flora , la Paula amb la Xata , i jo amb la Nina. Anàvem molt bé , però la Xata i la Paula anaven molt a poc a poc i jo havia de guardar distància . El cavall d’en David , la Kity, es va amorrar molt a la Nina , la meva ,i la Nina li va tirar una coça a la Kity , la Kity va començar a córrer i es clar en David hi era a sobre i el cavall anava corrent i en David anava botant.

Cèlia

PIM, PAM, PUM!!!

2008-06-02T03:06:00.000-07:00

A mi em va agradar força tot, però el que va estar millor va ser la festa de comiat i la discoteca. Després de sopar vam fer una festa que es deia Pim, Pam, Pum!!!

Hi havien tres equips, el Pim, el Pam i el Pum, i jo estava al Pim. El joc consistia en fer 15 minijocs, els que guanyessin se emportaven tres punts pel seu equip, els que quedessin segons se emportaven dos punts, i els últims un. En arribar a l' ultima proba dues parelles havien de sortir a ballar un Roc&Roll i al final ningú guanyava, perquè tothom es posava a ballar i o lligaven amb la discoteca.

Vam estar dues hores ballant i quant s'anava a acabar tots vam cridar: Rihanna, Rihanna, Rihanna!!! (que es un cantant molt famosa que ens agrada molt), i fins que no la van posar no vam anar a dormir.

TALLER DE TAMBORETS

2008-06-02T01:24:00.000-07:00

A les colònies, a part de moltes altres activitats vam fer tamborets. Primer vam anar al bosca buscar llesques de trèmol per asseure’ns-hi. Després vam anar a deixar-ho al taller. Vam tornar a bosc a buscar troncs no gaire gruixuts de castanyer, per fer les potes. Vam tornar al carrer a deixar els troncs.

L’endemà vam tallar els troncs de castanyer de la llargada d’una pota, que en necessitàvem tres cadascú i les havíem de pelar. Desprès vam fer tres forats al trèmol i vam picar les potes amb un martell fins que no es belluguessin. El mes divertit de tot es que en Pato, (un monitor) va picar tan fort la pota de la Maria que el trèmol se li va trencar en quatre “quesitos”.

Laia

ANEM AL TEATRE

2008-02-29T03:41:00.001-08:00

Ahir, dia 28 de febrer vam fer una sortida de només un matí al teatre Jardí de figueres. L’obra es deia “Si vols pots”. Tractava de quatre nois: la Bubu, en Matrix, en Richi i la Sindi. Havien de fer un treball de classe junts però com que no eren gaire amics, no es posaven d’acord. En Richi s’inventava històries per a la seva germana adoptada i se les va descuidar al magatzem de la Sindi i ella se les va trobar. Va llegir la historia del “Maleït Esmhuc” en veu alta. En la història hi sortien unes paraules màgiques que la Sindi també va pronunciar. Va desaparèixer i se’n va anar al mon de l’Esmhuc. L’Esmhuc volia contaminar el planeta. Els altres, quant van descobrir que la Sindi era presonera de l’Esmhuc van anar a salvar-la. Així van treballar conjuntament per derrotar a l’Esmhuc. Van fer el treball del que els havia passat i van treure un 6,5.

Però el mes important és que van treballar conjuntament.

L’obra va estar molt bé perquè t’ensenyaven que si vols fer una cosa la pots fer.

(Natalia, Nadine i Laia) 29 de febrer.

ELS ALUMNES DE PRIMER D'ESO DE LA JONQUERA ENS VISITEN

2008-02-29T01:51:00.000-08:00

El dia 21 de Febrer van venir els de primer d’ESO de la Jonquera, van venir a fer diverses activitats, Papiroflèxia: que s’havia de fer un ocell i un comecocos. Tangram: que s’havia de fer la figura que volies.

Plaques d’aigua: s’havia de posar en un pot fondo aigua i sabó, i amb unes plaques de plàstic que havies d’ enfonsar a l’aigua, i et sortien unes formes rares, i ens van demanar si ho volíem provar.

Ens volien fer un joc de cartes però no van tenir temps (màgia).

Nosaltres vam preparar quatre recorreguts diferents pel poble.

(Eva, Aleix, Maria)

ELS DIMONIS AL BALL DE LA FESTA DE LA ZER A BIURE. JUNT 2007

2008-02-21T04:16:00.000-08:00

LA NENA DE LES TRENES

2008-02-15T00:40:00.002-08:00

La nena de les trenes
va anar a comprar al supermercat
i per sorpresa s'hi va trobar,
darrera d'una caixa, un cadell de gat.
La nena de les trenes,
a casa el va portar,
però no la van deixar,
el gat quedar.
D'amagat el va cuidar,
i gran es va anar fent,
com un arbre que va creixent.

(Laia)

LA NENA DE LES TRENES

2008-02-15T00:40:00.001-08:00

ARTISTES!!!

2008-02-08T00:38:00.000-08:00

Us ensenyem l'últim treball de Plàstica que hem fet. És una vista de les Salines des del darrere de l'escola. Per ordre (de dalt a baix), els artistes són: Natàlia, Marc, Cèlia, Maria, Pol, Nadine, Estrella, Eva, Aleix, Asmae, Laia i David.

EL CARNESTOLTES HA DESAPAREGUT

2008-02-04T00:11:00.000-08:00

Aquell dimarts va pasar una cosa inesperada, el carnestoltes va desaparèixer.

Vam arribar a l'escola de bon matí i en el lloc del Carnestoltes només hi havia una nota que deia:

"A aquest lloc haureu d'anar si el Carnestoltes voleu trobar".

I amb aquesta nota hi havia una foto del lloc. Semblava una font, i tots van exclamar:

-La font d'en Coll!

En David, la Cèlia i en Marc van anar a la font d'en Coll es van trobar un conill molt simpàtic que els va portar fins a la font. Alla hi van trobar una altre nota que deia:

"Busqueu però no trobareu. El vost... rei està, dins l'ho... d'en Ma..a".

El text era moll i algunes lletres estaven esborrades. La Cèlia, que era tan llesta ho va dexifrar.

"Busqueu però no trobareu. El vostre rei està, dins l'hort d'en Macia".

Clar ja està, l'hort d'en Macia, era l'hort que estava al cantó. Es van acostar fins a ell i el van desclavar de terra. Al seu costat hi havia una altre nota que deia:

Gracies per deixar-me el rei, el rei del carnaval, m'ha fet molt de servei com no ha fet mai.

Firmat : Macia

Van tornar cap a l'escola amb el conill i el Carnestoltes. Els mestres els hi va agradar tant el conill que se'l van quadar com a mascota de l'escola.

Pol i Eva, gener 2008

LA FAMÍLIA D'ESQUIROLS I EL FOLLET

2008-02-01T01:25:00.000-08:00

Dintre del bosc era tot fosc però tot i això encara se sentia un mussol. Hi havia un arbre gegant, un castanyer.En aquest castanyer hi vivia un follet de la mala sort i una família d'esquirols.

Aquell matí va començar amb pluja, una pluja espectacular. Els esquirols sentien una cosa estranya, com aigua, però el follet no sentia res, i no feia cas als esquirols.

Al cap de vint minuts encara plovia, i la casa dels esquirols es va inundar, aleshores el follet va sentir un soroll molt fort i el follet va mirar per la finestra i va veure els esquirols ofegant-se. El follet que sabia nadar es va tirar a l'aigua i el corrent de l'aigua se'l va emportar. Els esquirols es van salvar gràcies a una branca.

Els esquirols van tornar a construir la seva casa i del follet no se'n va saber res mai més.

Estrella i Maria

DIJOUS GRAS

2008-02-01T00:46:00.000-08:00

Ahir, 31 de gener, que era Dijous Gras, varem anar tota l'Escola a la Font d'en Coll. Primer varem estar jugant una mica, després, els professors ens van cridar perquè anéssim a berenar a un prat que hi havia al costat. Quan vam acabar, vàrem tornar ben cansats cap a l'Escola.

Natàlia i Asmae

CARTA DE LA LAIA A LA CÈLIA

2008-01-18T00:22:00.000-08:00

Palma de Mallorca, 17 d'agost del 2008

Estimada Cèlia,

Com l'any passat, estic a Mallorca, a "Es Coll" justament el barri de Palma on viu en Toni, un amic que viu aqui. Com que es xofer d'autocars el primer dia ens va portar a la meva mare i a mi en una platja situada al nord de l'illa, darrera de la serra de Tramuntana que es diu "Sa Calobra". Es una platja super guai: l'aigua és de color blau turquesa, de seguida s'enfonsa i l'aigua esta gelada. (Nomes a alguns llocs i sé que a tu no t'agradaria.) L'únic incombanient és que no hi ha sorra, sinó pedres, que fant mal.

El segon dia vam dormir molt i despres vam anar a fer un volt pel centre de Palma.

Ahir en Toni ens va preparar una sorpresa: vam anar a Cabrera. Hi vam anar amb uns amics d'en Toni. com que Cabrera es un parc nacional només hi deixan anar dues barques per dia (unes 60 persones). En arribar-hi pots pujar el castell o anar-te a banyar a la platja. Jo vaig anar a la platja. Ens o vam passar genial. A la tornada la barca es va posar a dintre d'una cova molt gran que es diu Sa Cova Blava, perquè l'aigua és molt blava, van tirar l'àncora i ens van dir que ens hi podiem banyar.

Encara em queden més dies de vacances, et continuaré escrivent.

T'enviu un petó ben gros.

Laia

PS: A Sa Cova Blava en vaig tirar com a minim 20 cops de bomba a l'aigua
des de la barca.

LA FOTO

2007-12-12T06:23:00.000-08:00

AQUÍ ENS VEUREU A TOTS JUNTS. ELS DIMONIS DE L'ÀTIC ATAQUEN!!!

L'ANIMAL DRET.

2007-11-30T00:25:00.000-08:00

-El següent- Va cridar el veterinari Martí Sala.

Va sortir una dona amb un gat i se'n va anar. A la sala d'espera hi havia una senyora amb un ocell tropical, un home amb un gos, una dona amb un ànec, un nen amb un cargol i un ratolí i un pagès amb un conill. Va entrar el senyor amb el gos, que tenia la pota embenada. Al cap de cinc minuts va entrar un noi borratxo fent animalades sense cap animal. Van anar entrant les persones fins que van quedar el nen i el noi.

-Joan, quin animal portes?- Va dir el nen.

-Jo?- Va respondre- Que no el veus?

-Dons no...- Va respondre en Miquel. (Que és com es diu.)

-El següent!- Va cridar el veterinari.

En Miquel va entrar amb el cargol i el ratolí. En Joan es va quedar sol. Al cap d'una estona, en Miquel va sortir i li va dir adéu a en Joan, després el veterinari va dir el seu famós:El següent!
En Joan va entrar al despatx i en Martí Sala va preguntar:

- Què passa amb l'animal?

-Que tinc ressaca. I vull que em receptis algun medicament.- Va dir en Joan.

-Si és per tu, ves al metge!- Va dir en Martí Sala ben enfadat.

-Peró si jo sóc un animal!- Va dir en Joan.- Sempre faig el tonto!

-Ves-te'n d'aquí immediatament!- Va cridar en Martí.

Va sortir corrents i es va trobar en Miquel.

-Què, com t'ha anat?

-Fatal! M'ha fet fora de la clínica, no ha vist l'animal que porto a dins.

Laia Verdura

EL NEN DEL CARGOL

2007-11-30T00:21:00.000-08:00

Hi havia una vegada un nen que es deia Ben. En Ben era bon nen i un dia va portar un animal al veterinari: un cargol. Quan hi va arribar hi havia molta gent. Ell era l'ultim i hi havia 4 persones davant seu. El primer era un home que hi portava un conill, el segon era una dona que hi portava un ànec, el tercer era un home que hi portava un gos i la quarta una dona amb un ocell. El veterinari que és deia Martí Sala no obria la porta. Per allà al terra hi havia un ratolí gris. En Ben portava el cargol perquè tenia la closca trencada. Les persones que estaven assentats pensaven que aquell nen no hi tocava. Quan el veterinari va obrir la porta el nen va entrar de cop i la gent que s'estava assentat pensava: "que mal educat, ell era l'ultim". El nen que ja era dins li va dir al veterinari que tanqués la porta, i el veterinari la va tencar. El veterinari va mirar el cargol i la li va dir que no es podia curar, que es moriria. El nen va sortir plorant i els hi va dir que el veterinari no sabia fer de veterinari. Les persones se'l van creure i van marxar. El veterinari va sortir i va veure que hi havia una persona, la dona de l'ànec. La dona de l'anec va entrar i va tencar la porta.

-Perdoni senyora però el seu ànec morirà.-va dir el veterinari.

-Perdoni Martí però està equivocat el meu ànec no es morira, perquè abans de venir aquí he anat a un altre veterinari professional i m'ha dit que es recuperaria.- va dir la senyora de l'ànec, i va marxar.

L'home va tencar la clinica per sempre, perquè li van fer tencar els policies.

Maria Vial

MEDI NATURAL: DESCOBERTA DE L'ENTORN. ACTIVITAT GUIADA PER ROCAMARE I REALITZADA PEL ALUMNES DE CM I CS

2007-11-28T01:28:00.000-08:00

PRIMERA SESSIÓ

El dilluns 19 de novembre a la tarda, va venir un noi, en Quim, que era el nostre monitor de Rocamare. Primer ens vam presentar i després ens va ensenyar unes fotos mentre ens anava
explicant què significaven . Després va treure una maleta, que a dintre hi havia uns potets
petits i a dintre hi havien excrements , trossos d'aliments rossegats i una pota d'òliba.I després
vam marxar a casa fins l'endemà.

SEGONA SESSIÓ

El segon dia vam fer unes activitats amb un fil. Es tractava de dir els arbres, els arbustos i les herbes. A la tarda vam haver de fer uns petits murals sobre animals per grups.

TERCERA SESSIÓ

Vam anar a fer un joc de buscar egagròpiles, caus, excrements, etc. i dir el que en sabíem. Vam estar dues hores fent aquest joc i després vam parar un quartet per esmorzar, i després vam continuar el joc. En acabar vam agafar les motxilles i vam tornar a l'escola per presentar els nostres murals d'animals.

SÓC LA NADINE

2007-11-27T07:33:00.000-08:00

Hola, em dic Nadine i tinc nou anys, estic de vegades a la lluna a la classe, i no m'agrada gens fer els deures. Tinc dos germans i una germana, visc a Maçanet de Cabrenys, m'agrada molt dibuixar
i vaig néixer el set de maig, sóc alemanya i visc al Grau. Tinc allà 1 gat i 16 cabres; al pis 3 hàmsters, 2 ocells i 7 conills. Els conills han tingut fills i ara de fills en tinc 5 petits i 2 grans. M'agraden molt els animals.

EN "BAMBI"

2007-11-26T03:17:00.000-08:00

Aquesta historia és certa : Un bon dia el meu pare, que anava per una carretera de muntanya, es va trobar un cèrvol petit. No el va tocar perqué la seva mare no l'aborris però el va estar vigilant de lluny tota la tarda, al fer-se fosc i veure que la seva mare no tornava, el va agafar perquè no el matés o mengés cap animal. Aixi és com a casa vam passar de tenir un gos (en Flip), a tenir un gos i un cèrvol (en "Bambi").

Ens seguia on anéssim, igual que en "Flip".

Ben igual.Tan igual que el meu pare obria el maleter del cotxe i hi pujaven tots dos com si fos el més natural del món.

Un bon dia en sortir al pati de casa el va cridar el meu pare -" Bambi, Bambi" i no va venir. El vam trobar mig mort , arrupit i sense força.

El meu pare el va carregar al cotxe. Era negra nit.
En arribar a Figueres, a cal veterinari (Que no era en "Martí Sala", si no els dos"Jordis" i la "Bibiana"), es va trobar una noia (la "Bibiana" ) que estava de pràctiques, i de guàrdia aquella nit.
En veure el cèrvol es va espantar ja que estava sola i no sabía què havia de fer amb un animal malalt deconegut per a ella.
Visca la nostra veterinaria " Bibiana". Ens el va salvar. I vam tenir "Bambi" per molt temps. Aquesta es o va ser la historia .

Pol Moradell.

EL VETERINARI DINS L'ARMARI

2007-11-26T03:13:00.000-08:00

En Martí, el veterinari, va sentir que algú colpejava la porta amb gran força, i a continuació va veure la seva porta del despatx caure al terra. Uns bandolers el van apuntar amb la pistola i li van dir: -Som els famosos sabotatjadors d'oficis. Estem aquí per fer-te perdre la clientela . Un cop dit això, van amordaçar a en Martí, el van tancar a l'armari, li van treure la roba i el cap del equip es va disfressar de veterinari. Feia dues hores que la nena del cargol amb la closca trencada, l'home de la gosa amb la pota ferida, la senyora del lloro amb mala llet, l'home del conill amb pudor tòxica i la pagesa de l'ànec sonambul i la rata amb falta de cua s'esperaven. Per fi el bandoler va fer passar la nena del cargol. -El meu cargol s'ha trencat la closca, què puc fer?- li va dir la nena. -Posa-li salfumant.- va dir ell. Després va fer passar l'home del conill amb pudor. -Escolta Martí, el meu conill s'ha posat dins un cau de mofetes i ha quedat perfumat- va dir l'home tapant-se el nas. -Dona-li mongetes, cal que peti perquè la pudor se'n vagi.- Després va fer passar a la dona del lloro enrabiat. -Mira, el meu pobre Filomeno últimament està de mal humor, pot fer-hi alguna cosa , Martí? -La solució és que el deixi en llibertat i així al cap de mitja hora tornarà amb ganes de riure, i si prefereix un altre remei arrenqui-li les plomes, hauria de canviar de cara a l'instant. Quan aquesta senyora va acabar, va sortir del despatx escalfant-se els dits per arrencar quelcom. Després va entrar l'home de la gosa amb la pota ferida. -Miri Mart...-Va ser interromput- -Ja ho sé, la seva gosa s'ha fet mal per X raons i vol que li digui algun remei perquè se li curi.-va dir el bandoler de mala gana. -Si, però aquesta no es la seva feina?- Va dir l'home de la gosa.
-Està bé, està bé. Recomano que la tiri d'alguna baixada, o fins i tot d'un precipici si ho desitja. Se li curara a l'acte.-va dir amb un to malèfic-(Se li curarà el mal amb la mort instantània)-Va pensar ell.

I finalment va entrar la dona de l'ànec sonambul i de la rata amb falta de cua. Després que la senyora li haver explicar tot ell va dir:
-Acabi-li de tallar la cua a la rata i així li acabarà de treure el mal, i per l'ànec etzibi-li un cop de martell al cap.

En acabar el dia els bandolers van deixar a en Martí en llibertat.
L'endemà tots els clients del dia anterior van tornar.

-Martí, vostè es un geni, quan li vaig posar el salfumant al meu cargol, va sortir directament de la closca i es va inflar, ara es un llimac.-deia la nena del cargol molt contenta de tenir un veterinari tant llest.-
-La nena té raó, vostè es un crack, li vaig donar un bon plat de mongetes al meu conill i em vaig girar un moment per veure aigua i quan em vaig girar el plat de mongetes ja no i era. Va esta tofant-se tota la santa nit. Tant i tant, que el meu despertador va ser el cul del conill. I ara igualment que continua fent pudor aquell insuportable gas ja no em persegueix.
A continuació va parlar la senyora del lloro:
-El que em va dir, Martí era del tot cert, vaig arrencar-li fins a l'ultima ploma del meu Filomeno. I ara en comptes de fer aquella cara de pomes agres, plora, (crec que d'alegria).-Deia la senyora molt agraïda.-
-Jo vaig llençar la meva pobre gosa, la Lluna, des de dalt d'un precipici, i ara en comptes de fer-li mal la pota, li fa mal tot el cos, crec que es perquè ja es fa velleta.-Va dir el senyor de la gossa .-
-Doncs jo, li vaig etzibar un cop de martell al meu ànec i es va despertar, tot i que ara està tombat al terra amb un ram de margarites a les mans. I la meva rateta en veure les tisores se li van calmar tots els mals.-
Després tots van riure i van dir:
-Això es per a tu.-Van dir els clients ensenyant-li un tiquet per anar gratuïtament al millor balneari de Vila Sardanes (la ciutat on vivia.)
Pol Moradell

SÓC LA CÈLIA

2007-11-23T01:42:00.000-08:00

Hola sóc la Cèlia.I visc a Maçanet de Cabrenys, jugo en un equip de bàsquet
i faig teatre. Visc en un mas a can Saguer. Tinc dues tortugues la '' Mini'' i
en '' baldufa'', tinc un gos petit '' l'Speed'' i la seva mare la Coloma, tinc 3
gats, la Rusqui , la Sargantana,i en Jaki , ah i també tinc unes quantes
gallines . M'agrada molt fer creps de xocolata per després menjar-me-les!
Ah , i també m 'agrada molt i molt fer educació física amb en ''MIKI'' el
professor , i el que no m'agrada gens és rentar els plats i fer els deures.
Tinc un germà de 7 anys que sempre m'està molestant . De gran ,vull ser
veterinària.Ah i esclar sóc del BARÇA!!!! . adéu, fins aviat.

SOC EL CRAC DAVID

2007-11-23T01:07:00.000-08:00

Hola amics sóc en David. Visc en un mas i hi tinc gallines,conills,gossos i ovelles. El meu ofici preferit és ser futbolista i cuidar animals. M'agrada anar al cole per arpendre i jugar a futbol,basquet i beisbol. M'agrada fer educació fisica,futbol,basquet,beisbol,matar conills i també mirar la tele, jugar a l'ordinador i també a la play station. I no m'agrada fer deures ni fer el que em diuen.

EMBOLIC ENTRE GOSSOS. Conte escrit per Eva i Pol

2007-11-22T06:19:00.000-08:00

A la ciutat dels gossos (Guspi), hi havien uns gossos, la Lluni i en Fumi.

El dia del seu casament la Lluni anava tota vestida de blanc i en Fumi tot vestit de fluorescent. La Lluni portava un ram de roselles. Un cop en Fumi ja era a l'altar la Lluni va entrar amb el seu pare, en Bobi. Qui li sostenien el vel eren les cries de gat. Quan el mossèn va arribar a la part que deia:

-Si algú té algun inconvenient en aquest casament que faci "bub" i que s'expliqui.

Va haver-hi un moment de silenci i una gossa va saltar de la cadira i va cridar "bub". Va anar corrents cap als dos gossos i va agafar a la núvia ni se la va emportar. Al cap de dues hores el mossèn, en Gregori X, va dir a en Fumi:

-La Higini, (la que ha raptat a la Lluni) viu a París, segur que l'ha penjat pel vel a la torre Eiffel.

Encara no havia acabat la frase i va entrar la Higini disfressada de Lluni. Ningú no la va reconèixer, excepte en Fumi. Quan ja era a dos pams de l'Higini, li va llençar una santa puntada que la va deixar estabornida, i se'n va anar a buscar la seva estimada Lluni.

LA DESAPARICIÓ D'EN MISIFÚ. Petita obra de teatre escrita per la Laia, la Nadine i la Natàlia

2007-11-21T07:22:00.000-08:00

Escena I

En Jordi i la Clara s'estaven barallant a davant de casa.

JORDI:-Però Clara! Què has fet?! Pobre Misifú!

CLARA:-No ha estat culpa meva! (Ho diu mig plorant.) A més tu, també el podries haver agafat!

JORDI:-Però tu l'has portat al bosc!

NARRADOR:-Parem un moment. En Jordi i la Clara son germans i tenen un gat que es diu Misifú. Però la Clara se'l va endur al bosc i com que era molt petit se'l va deixar, i va començar la discusió.

Els pares van sortir de casa.

PARE:-Per què us baralleu! Què ha passat?!

JORDI:-Que la Clara s'ha endut el Misifú al bosc i se la descuidat.

MARE:-Que us l'heu descuidat? Aneu a buscar-lo!

CLARA:-Però...

PARE:-Ni peròs ni res. A buscar-lo!

MARE:-I no torneu fins que l'hagueu trobat!

Escena II

NARRADOR:-Com que els pares s'estimaven molt en Misifú no van pensar i els van enviar al bosc. Ja era quasi de nit i els nens van tenir por.

Al mig del bosc.

CLARA:-Jordi, tinc por! (Se li agafa al braç)

JORDI:-Tranquila, que aviat el trobarem.

Se senten sorolls, la Clara encara s'arrapa més a en Jordi i ell s'espanta.

NARRADOR:-Ja era fosc. Els nens van continuar caminant i van trobar una casa molt gran. Hi van entrar perquè tenien son.

Escena III

NARRADOR:-Els nens van trobar una habitació molt gran amb un llit de matrimoni. Els nens es van quedar adormits.

Se senten sorolls i es desperten.

CLARA:-Què és aquest soroll, Jordi?

JORDI:-No ho sé. Ho vaig a mirar. Si al cap de deu minuts no he tornat baixa'm a buscar.

NARRADOR:-Al cap de deu minuts en Jordi no va tornar i la Clara va baixar a buscar-lo.

CLARA:-Jordi on ets?

JORDI:-Sóc aquí! Pero no vinguis!

Al darrere de la Clara va apèreixer un fantasma i en Jordi també amb un altre fantasma que l'agafava.

NARRADOR:-Per sort la Clara que era una aficionada als llibres de terror sabia com deslliurar-se dels fantasmes que era tirar-los-hi sal.I com que sempre en portava a sobre ho tenia tot pensat.

CLARA:-Tranquil Jordi, que tinc la solucio!

NARRADOR:-Afectivament la sal va funcionar contra els fantasmes que van deseparèixer i nomes van quedar un parell de llançols. Van aprofitar per fugir.

JORDI:-Clara, ets la millor! No tornaré a dir mai mes que aquells llibres son una bestiesa.

CLARA:-No ni ha per tant...

MISIFÚ:-Miauuuuuuuu!!!! (En Jordi li havia trepitjat la cua)

JORDI:-Oh, Misifú! Per fi t'hem trobat!

CLARA:-Quina alegria!!!!!

NARRADOR:-Van tornar feliços a casa i els pares van estar molt contens.

Fi

EMBARBUSSAMENTS

2007-11-16T01:26:00.001-08:00

La Cèlia i la Maria us han preparat uns embarbussaments que parlen d'animals:

La lleona lleonassa, peludassa, bonicassa va tenir un lleonet lleonàs, peludàs i bonicàs.

Un tigret boniquet tindrà dos tigrets boniquets , boniquets i els dos tigrets boniquets , boniquets
tindran tres tigrets boniquets, boniquets.

Una rateta petiteta i boniqueta té la cua llargueta que és igualeta que la seva germaneta petiteta i boniqueta i la cua llargueta.

Elefant elefantet vigila amb el lleonet . Lleó lleonet no et mengis l'elefantet ai pobret !!
lleó lleonet no et mengis l'elefantet.

ANIMALS AMB ALES

2007-11-16T01:15:00.000-08:00

Dibuix fet per la Nadine, 9 anys
Novembre de 2007

30 I 31 D'OCTUBRE: SORTIDA A VILAJOAN

2007-11-12T13:58:00.000-08:00

Primer dia:

A les nou del matí va sortir un autocar de Maçanet de Cabrenys direcció a Boadella i Biure. Tot seguit en va sortir un altre autocar a la mateixa hora de la Vajol direcció a Agullana. Un cop a la casa de colònies (Can Tallada), vam esmorzar, i desprès vam fer jocs de coneixença dels nens i l’entorn. El joc consistia en trobar pistes per la casa i pel poble. Quan per fi vam acabar el joc ens en vam anar a dinar. Acabat de dinar vam fer els grups per les habitacions, una de sis, l’altre de tretze i la ultima de vint-i-vuit. Després vam fer un taller de repaper que va durant dues hores, al cap de deu minuts vam berenar i després els de CS vam fer grups de tres i ens vam inventar jocs per l’endemà que venien els petits, mentrestant els de CM van decorar el menjador i van parar la taula. Els de CS vam preparar el sopar. Uns preparaven la sopa, els altres els ous durs i uns altres l’amanida d’arròs. Els de CM van preparar el postra que era fruita amb xocolata. Quan vam acabar de sopar els mestres van organitzar un joc de nit amb una cançó que deia així:

Caga’t a la gorra Bartomeu,

Caga’t a la gorra a fe de deu,

Caga’t a la gorra que tot el que caguis serà teu.

Acabat el joc de nit a la una, els mestres ens van donar una tila perquè dormíssim i no els i donéssim la tabarra. Però no tots vam dormir, els de la habitació de sis vam estar fent gresca durant tota la nit, i els que van dormir van dormir poc.

I aquí s’ acaba el primer dia. Llegiu el segon!!!

Pol, Eva i Laia
Novembre de 2007

SEGON DIA

A les colònies de Vilajoan, el segon dia vam fer uns jocs amb els nens de P3, P4, P5, primer i segon. Els de tercer i quart també van fer els jocs amb els que van venir el segon dia. Els de 5è i 6è vam preparar els jocs que van fer cicle inicial, cicle infantil i cicle mitjà. Vam fer grups de tres i de dos. Ens ho vam passar molt bé. Vam fer un partit de futbol i vam guanyar les nenes i dos nens, perquè en Joan de música i l’Arnau anaven amb les nenes.

Estrella, Aleix i Maria
9-11-2007

LES SABATES DE MODA

2007-11-09T09:10:00.000-08:00

Hi havia una vegada una nena que es deia Maria. Quant va anar a l`escola,va veure una nena que portava unes sabates de moda. I ella va voler comprar-se-les. I li va preguntar si se les podia comprar. I la seva mare va dir que sí. Després van anar a la sabateria a comprar les sabates, quan van arribar a la sabateria li van preguntar a la dependenta si tenia las sabates de moda , i la dependenta li va dir que no les tenia.
I la dependenta li va ensenyar altres sabates. A la nena no n’hi agradava cap.

La nena i la mare van marxar ben enfadades. La mare perquè la seva filla era una mal educada , i la nena perquè no hi havien les sabates.

Cèlia, Marc i Nadine (4t)
Novembre de 2007

LA MEVA PIPA!

2007-10-24T06:19:00.000-07:00

Era petita, i vam anar al zoo de Barcelona amb el meu pare, la meva mare i en Jordi, el meu germà. Com que tenia dos anys, portava pipa, anava amb cotxet i ja parlava bé. Estàvem a la gàbia de l'ós, i jo al·al·lucinava mirant-lo, la meva mare m'aguantava perquè no caigués. Però el que no podia aguantar era la meva pipa, que va caure en el tancat de l'ós. L'ós la va agafar i se la va menjar. En Jordi va començar a riure mentre el pare i la mare em consolaven. Al final vaig callar i em van donar una pipa diferent Al cap d'una bona estona, a la cua del show dels dofins vaig creuar-me amb un nen que anava amb cotxet i portava una pipa igual que la que m'havia caigut amb l'ós. Vaig dir:-La meva pipa!- Senyalant amb el dit.
Laia. Octubre 2007

PINCES DE LES CELLES

2007-10-24T01:00:00.000-07:00

Una nit freda d'hivern, quan tenia sis o set anys estava a la sala de bany, i m'acabava de dutxar.
Vaig anar a l'armariet de la dreta i vaig agafar les pinces de les celles. Tota decidida , vaig anar
cap a l'endoll i hi vaig ficar les pinces. De cop i volta van saltar els ploms i em vaig emportar un
bon espant. I per acabar-ho d'adobar em va caure una bronca.

Eva. octubre 2007

QUINA PELADA !

2007-10-24T00:50:00.000-07:00

Quan tenia dos anys estava amb el meu pare a dintre el cotxet.
El meu pare va entrar un moment a dintre casa.
El cotxet va tirar endavant i jo vaig caure en un forat de la canonada on hi treballaven els paletes i em vaig pelar el nas.
Aleix, Octubre 2007

EN MARC I EL PROFESSOR SENGLAR

2007-10-22T06:29:00.000-07:00

Quan el meu professor, en Toni ens va dir que el dibuixéssim, tots vam posar una cara de sorpresa, bé quasi tots, en Marc no. Ell estava massa ocupat de pensar quantes hores faltaven perquè anés de cacera. Quan vam començar a treure el bloc de dibuix en Marc es preguntava `` Què deu haver dit que fem? Ah, bé, suposo que hem de fer un dibuix qualsevol.´´ Va treure el seu bloc de dibuix i va començar a dibuixar un porc senglar (el seu animal preferit i la seva primera paraula).
Quan tots haguérem acabat i estàvem fent cua per ensenyar-li el dibuix, de cop es va sentir un bon crit del mestre. En Toni va castigar a en Marc rere un armari perquè li va ensenyar el dibuix del porc senglar i clar qui no s'ho prendria malament que li diguessin que aquella bestia ets tu. Va arribar el meu torn i quan li vaig ensenyar el dibuix amb un somriure sarcàstic em va dir:
-Jo soc més lleig.
Pol Moradell, Octubre 2007

CACA DE GOS

2007-10-22T06:08:00.000-07:00

Quan jo era petita va passar un fet inesperat. Sortia de l'escola, i vaig començar a córrer i la meva mare al darrera. Quan era a mig carrer vaig caure a sobre d'una caca de gos. Això va passar quan era petita. Va ser un fet inesperat, sorprenent, estrany i divertit per a la meva mare. Jo encara me'n recordo d'aquesta anècdota. La història va acabar que quan vaig arribar a casa feia pudor de caca de gos. I amb un pelat i un blau al genoll.
Maria Vial, octubre de 2007

NO JUGUIS AMB FOC

2007-10-05T01:48:00.001-07:00

En un col.legi qualsevol hi estudiava un nen qualsevol, en Ken. En els passadisos d’aquell col·legi regnava el caos, fins que al final va sonar el timbre. Aquell soroll tant irritant sonava pels pasadissos. Era l’hora d’anglès. Tots els estudians de sisè entraven a la classe amb el desordre mentre la senyoreta Carolina els feia seure.

-Bé , anem a començar la class…

En aquell moment el senyor Bastor va entrar a la classe i li va murmurar alguna cosa a cau d’orella.

-Bé, demà en comptes de fer anglès irem a veure els bombers i estudiar les seves tasques.

Tothom va començar a cridar d’alegria sabent que l'endemà no hi hauria anglès.

L'endemà va arribar i abans que s’adonessin ja eren a l’agència de bombers. Més tard, quan es va acabar el "rollo" d’explicació dels bombers, els van deixar apagar foc amb el simulacre. Tots els nens van passar d'un en un agafant la manguera i ruixant aquelles flames ardenrts . Després que vint-i-un nens fessin córrer la manguera, va arribar el torn d’en Ken.

-Jo no ho vull fer. -es va queixar en Ken.

-Va noi, que acabaràs més ràpid del que et penses- En Ken encara s'hi negava. I de cop més flames i els professors l’intentaven calmar. Les flames començaven a tenir més força. Es va escapar una flama cap a en Ken, el va tocar al peu i tots es van espantar.

-Tinc por!

-Apagueu el simulacre! -va cridar els bomber.

Les flames es feien cada cop més grans. La palanca s’havia encallat. El bomber va prémer el boto d'emergència i van agafar la nova manguera“Rayo blanco 300”.

Aquella manguera va començar a tirar un raig d’aigua tant potent que trevessaria el ferro. Van portar en Ken a l’hospital. Un somni profund va envair el nen. Somiava que l’envoltava el foc calent que cremava tot el que trobava. Quan es va despertar al llit, la porta de l’habitació de l’hospital i la televisió estaven totalment cremades.Al cap d'una estona de reflexió es va adonar que les flames amb les que s’havia cremat li havien transmès alguna mena de poders i que les cremades sofertes a l'hospital se les havia fet ell.

Pol i Aleix. Octubre 2007

SÓC L'EVA

2007-10-02T07:09:00.000-07:00

Hola, sóc l'Eva Quintero, tinc deu anys i jugo a bàsquet. Sóc d'alçada mitjana,
m'agrada la música i ballar-la. Sóc molt simpàtica i xerraire. Tinc un germà
que es diu Marc i té catorze anys a punt de fer-ne quinze.
ADÉU!!

SÓC L'ALEIX

2007-10-02T06:45:00.000-07:00

Hola em dic Aleix. Visc a Maçanet de Cabrenys, faig cinquè, i jugo a futbol.
Tinc un amic que també juga a futbol al Gironès.
A la meva classe som dotze.
En Pol, la Maria, l'Estrella, jo, la Laia, l'Eva, en Marc, la Nadine, la Natàlia, la Cèlia, en David i l'Asmae. Hi ha noms estranys però tots som bona gent.
M'agrada la musica anglesa, les pelis de por, si no son massa fortes. També m'agrada llegir.GRÀCIES PER ENTRAR EN EL BLOC.

SÓC L'ESTRELLA

2007-10-02T06:14:00.000-07:00

Hola, gent. Per començar em presentaré. Em dic Estrella i m' agrada la música, com per exemple el rock, el pop i el ,jazz... Sóc alta, m'agrada molt jugar a bàsquet, futbol i llegir llibres. Ja em coneixereu mes bé, espero que ens deixeu molts comentaris. Gràcies per visitar el nostre bloc. Fins aviat, adéu.

Em dic Pol Moradell

2007-09-28T01:04:00.001-07:00

Hola em dic Pol i faig 6é. Sóc bastant alt, jugo a bàsquet i sóc cinturo groc de Karate. M’agrada la musica de High School Musical i de R Way.

Tinc molts amics i amigues. Tinc el cabell entre ros i castany i els ulls verds.
Em va agradar la idea de fer un bloc i me’n vaig fer un, si el voleu veure’l aquí teniu la direcció:
http://www.polpm.blogspot.com
El meu millor amic es diu Nil Solar, tot i que no està a l’escola.
Ell juga a futbol i jo a bàsquet, el seu pare, es diu Eduard i va retransmetre, el futbol quant no hi era en Puyal.
L’any passat quan jo feia 5é vam fer un vall amb els de 6é i els de 4t i ens va sortir molt i molt bé.
Doncs apa jo ja me he presentat ara li toca a un altre!

SÓC LA LAIA

2007-09-28T00:37:00.000-07:00

Hola, sóc la Laia Verdura Estrada. La meva classe (la de les Cabretes d'Aigua) ha fet un blog i ens volem presentar. Tinc deu anys, faig cinquè i no m'agrada la verdura. M'agraden les atraccions fortes que et posen de cap per vall però sóc baixa i nomes n'he pogut pujar a dues. A vegades em descontrolo i trec un munt de paraulotes però ara em controlo més.

SÓC LA MARIA

2007-09-27T07:24:00.000-07:00

Hola, em dic Maria Vial i m'agrada molt cantar. La meva cançó preferida és un musical que es diu "Greese". A mi de gran m'agradaria ser cantant. Sóc una de les més grans del cole i faig 6è i tinc 11 anys. M'agradaria anar a Asturias amb la meva mare i els meus avis. I veure els pares i germans de la meva tia d'Asturies. I també m'agrada molt ballar i també jugar a basquet. Visc a Maçanet de Cabrenys.

AVUI COMENCEM

2007-09-21T00:56:00.001-07:00

Hola, per començar som la classe de les cabretes d'aigua. Sí, ja ho sabem, aquest nom és una mica estrany, creiem que val la pena explicar-vos perquè ens fem dir així. Un cop a l'any venen uns nois a fer-nos unes activitats relacionades amb l'entorn. Fa un parell d'anys tocava posar-nos a l'aigua d'un rierol a veure quins animals hi havien. En posar-nos a l'aigua vam començar a pujar pedres i pedretes trobant tota mena d'animalons. En acabar aquesta activitat no hi havia ni un sol nen de la nostre classe que estigues sec. A partir d'aquell dia el nostre professor, en Lluís, ens va començar a dir el nom de cabretes d'aigua. Parlant i parlant no ens n'hem recordat de explicar-vos que som la classe dels grans. Som una classe molt variada amb nens i nenes de 4rt, 5é i 6é.
Aquí us pengem una foto d'aquell dia.